Després de l'atemptat el juliol de l'any passat a Londres, la primera sorpresa va ser descobrir que tots els implicats eren musulmans britànics, fills d'immigrants, integrats en la comunitat, o almenys tan integrats com la resta. Però es mantenia la idea que tots sols aquests homes no eren capaços d'organitzar un atemptat amb unes bombes tan efectives i amb una coordinació tan perfecta entre els quatre suïcides. Ara ha arribat una altra sorpresa: acaba de publicar-se un informe en el qual s'anuncia que els terroristes no tenien cap contacte amb al Qaeda ni accés a informació que no estigués a internet, a la mà de tothom. La conclusió, o una de les que se'n poden truere, és que el complot contra Occident, tot allò que tan sovint es descriu sota el titular d'al Qaeda, no és el que sembla. No és ni tan elaborat ni té el finançament d'algun mecenes pervers que vol destruir el nostre món. Els terroristes de Londres aconseguiren posar en peu el seu pla just amb uns quants centenars de lliures. Ni al Qaeda, ni complot internacional, ni especialistes en explosius, que segons les autoritats hi havien de participar per «posar a punt» les motxilles bomba, ni res de res. Eren una banda de fanàtics avorrits que alimentaren la psicosi general amb el seu atac. N'hi hagué quatre més que els intentaren imitar una setmana o dues més tard, però les seves bombes no esclataren i els atraparen a tots. Tampoc no tenien res a veure amb cap xarxa internacional. Era gent a qui potser li hauria agradat que pensassin que eren infiltrats, cèl·lules secretes. Però no eren més que internautes engantxats a l'extremisme religiós. Però malgrat l'evidència, la impressió és la contrària: que el mite d'Al Qaeda continua creixent, i cada dos per tres surt als discursos de George Bush sobre l'Iraq. N'hi ha que dormen més tranquils quan poden encapsular «l'enemic» en una sola categoria, tot i que a poc a poc deixi de reflectir la realitat i caiguin en un simplisme perillós.