El refrany que encapçala el titular d'avui no ha perdut el seu significat. Quan la Setmana Santa és abrilenca dóna peu a jornades caloroses i agradables que ens fan pensar en la superació de l'hivern i l'arribada definitiva de la primavera. Després d'haver viscut, dies enrere, una nova reculada meteorològica, la Setmana Santa consolidarà el bon temps primaveral. Tendrem dies d'estiuet que convertiran el mes d'abril en una successió de passions humanes i divines. Comença una setmana de silencis i frit de xot, de bandes de música i passos penitencials. D'encaputxats, cuculles i encapironats. De crespells i rubiols. És quan les celebracions i processons es converteixen en passió i les flames dels ciris acompanyen confraries i tambors. Comença l'espectacle. Religiós, clar.

K K K
RAMS CONTRA ELS LLAMPS. A partir d'avui la tradició recomana col·locar les palmes i els rams beneïts a les finestres i als balcons. Diuen que així queden lliurats els camps i les cases de les tempestes, calabruixades o altres calamitats. Una vegada més, el dia del Dijous Sant, la lluna arribarà al Ple. Serà a les 6 i 41 minuts de l'horabaixa. La Setmana Santa sempre coincideix amb la lluna plena que hi ha després de l'entrada de la primavera. Un bon moment per sembrar hortalissa, per cert. Podreu sembrar melons, síndries, tomàtigues, albergínies, cogombres i porros.

K K K
ABRIL QUE TRONA, COLLITA BONA. Les tempestes, acompanyades d'abundant calabruix, que divendres passat s'allargassaren des de Campanet i Búger fins a Artà i Son Servera, passant per Can Picafort, demostraren que hem entrat dins la típica dinàmica primaveral de temps insegur i variable, sempre tan difícil de preveure. És a dir, temps que tant pot aparèixer en aquesta època com a la tardor. Aquesta situació s'allargarà fins devers Sant Marc, patró dels que tenen ovelles i dels mestres sabaters.

K K K
L'ESTIUET DE LES LILES. A mitjan abril, concretament entre el 13 i el 17, té lloc un estiuet que a la Península el coneixen com a «veranillo de las lilas», plantes que floreixen amb la calor d'abril i que ressalten sobre els camps verds, tal com afirma el refrany: a part d'altres coses, a l'abril les liles i al maig les roses. Molts anys sol acudir puntual a la cita. Durant la segona quinzena de maig, sol haver-hi un altre període càlid que es denomina l'estiuet de les roses o del rossinyol i que sol obrir les portes de l'estiu.

K K K
TEMPS DE CARXOFES. Al jardí es planten clavells de moro, petúnies, veròniques, gladiols i dàlies. Sembrau enciam i tapereres i empeltau ametlers i magraners. Les carxofes es converteixen en un dels menjars típics i imprescindibles de la Setmana Santa, que és època d'austeritats gastronòmiques. Hem entrat al temps de la Cynara scolymus, aquesta planta amb nom de ballarina del Bòsfor oriental. Les carxofes són un delit gastronòmic, un nigul fresc i dolç, capaç de fer les delícies dels diabètics més radicals, sense fer perillar el seu fetge. S'han d'aprofitar!