Tot Sefarad és Marbella, o un fotimer de Marbelles. En aquest aspecte tan fonamental i determinant, no hi ha gaires diferències entre el Nord i el Sud, entre l'Est i l'Oest; que ningú es faci il·lusions. Per molt que qualcú, amb un fort component d'hipocresia o de legalisme asèptic, s'escandalitzi davant la rotunditat d'aquesta afirmació i pretengui dir-nos que, en puritat i en tot cas, s'ha de dir «una presumpta Marbella o un fotimer de presumptes Marbelles». Tanmateix, tot i que no pugui demostrar-se encara o -el que és molt més fotut- no s'hagi volgut demostrar o constatar encara per qui en tenia la responsabilitat ineludible, sens dubte aquesta és la percepció i el convenciment de la gran majoria dels pobladors de la pell de toro o de la ciutadania. Per això tota la classe política està tan desprestigiada. Perquè el finançament dels partits polítics és una qüestió pendent. Perquè el finançament dels municipis no pot dependre en tan gran mesura de la regulació urbanística, o de les negociacions i les componendes urbanístiques en massa casos (jo t'autoritzo això si tu em dónes allò).
El gran Pantonfles que a tots -d'alguna manera, tant si volem com si no volem- ens representa o encapçala, ha declarat solemnialment per televisió que el cas de Marbella no és -de cap de les maneres- un cas general, que no cal alarmar-se, que és fruit d'una infecció perfectament localitzada, no gens general. Quina santa barra! Naturalment, si qui té l'obligació ètica de donar més llum, no ho fa, no ens estranyem que tots els que li van darrere no gosin preconitzar ni, molt manco, aplicar cap vertadera teràpia, cap tractament de xoc.
Bona prova que el sentir general és que la corrupció que denunciam està molt més estesa que el gran Pantonfles pot o vol admetre és el magnífic xiste de Máximo aparegut a l'edició d'El País de dissabte, dia primer d'abril, en el qual es veu un mapa de Sefarad (La Nación, posa el ròtul) on figuren una vertadera munió de Marbelles escampades pertot. Que ningú li passi pel cap, idò, que aquest article o aquesta denúncia té res d'original. Davant els temes realment seriosos, no sembla que l'originalitat sigui cap mèrit especial. Més aviat hem de pensar i creure que una de les principals responsabilitats de tot comentarista és la de recollir i potenciar -fer ressonar- el sentir general, el que pensa realment l'opinió pública. I enfrontar-se sense manies amb la classe política i uns poders públics -executiu, legislatiu i judicial- vergonyosament incapaços d'acabar, d'una vegada, amb tanta corrupció. Per cert, respecte a la judicatura, cal tenir ben present que, malgrat l'important nombre de processos en marxa en relació al desveri municipal de Marbella, des de fa tres quinquennis, a hores d'ara encara no existeix ni una sola sentència ferma!
Tant de bo que el gran escàndol que -a la fi, després de tants anys de connivències múltiples- ha despertat tot el que s'està destapant, serveixi per a recordar-nos que seria del tot ingenu pensar que la gangrena moral està localitzada únicament i exclusivament a Marbella. Marbella és Sefarad. Tot Sefarad és Marbella. La infecció es troba prou generalitzada. Un tractament terapèutic que es limiti a Marbella seria del tot insuficient. Encara que, evidentment, cal començar per qualque banda.
