Les institucions comunitàries fomenten també la segregació entre el valencià i el català? O és l'Estat Espanyol el responsable últim d'un nou atac contra la unitat de la nostra llengua, ara en el món de l'educació? M'explic: acaba d'arribar als nostres instituts d'ensenyament secundari una carpeta que inclou material didàctic amb el títol de «L'estabilitat de preus: per què és important per a tu?». Ha estat editat pel Banc Central Europeu a Frankfurt, Alemanya (Fráncfort del Meno, valenta traducció per a Frankfurt am Main!), i n'és l'autor un tal Dieter Gerdesmeier. Hi podem trobar fullets informatius per als alumnes i el llibre del professor, una cinta de vídeo i un DVD il·lustratius. Els dos primers estan fets tant en castellà com en català, però el material audiovisual, ai las!, apareix en cinc versions: castellà, gallec, català, euskera i valencià!

No crec que al darrere de tot això hi hagi la Comunitat Europea: m'imagín que el senyor Gerdesmeier no tan sols desconeix el procés de segregació institucional que viu el català a l'Estat Espanyol, sinó també la mateixa existència de la llengua. Som més aviat del parer que es tracta d'una actuació del govern central, en mans d'un partit que, de la mà del PP, acaba de donar al País Valencià categoria de llengua a una de les modalitats del català.

El millor que es podria fer, pens jo, és rebutjar el material per suspecte i intrínsecament perillós. No es pot tolerar que en l'àmbit de l'ensenyament, on hauria de prevaler la sensatesa i el rigor científic, hi trobem material redactat en dues versions de la mateixa llengua.

Joan Llull Vives. Sant Llorenç des Cardassar.