Desde los primeros grados hasta los últimos, nuestras niñas se educan para el hogar y, por tanto, para ser madres y esposas». (Alfonso Iniesta en Revista Nacional de Educación; gener de 1943).

Sembla que ha passat moltíssim temps des de llavors; molt temps i molts esdeveniments que han permès canviar la situació de les dones dins la nostra societat. A hores d'ara, les nostres universitats són plenes de dones: elles són les que hi tenen millors notes i les que presenten perfils de professionalitat més complets. La xacra de la violència domèstica ha deixat d'ésser una qüestió privada per convertir-se en una qüestió pública de primer ordre. A ningú no el sobta veure en les pàgines dels diaris una dona investigadora, arquitectessa o matemàtica. Però la realitat és caparruda.

Segons dades recents de l'Institut Nacional d'Estadística, la igualtat entre dones i homes és lluny d'aconseguir-se.

Malgrat que les dones tenguin la mateixa formació que els seus companys, els resulta més difícil obtenir una feina i quan ho fan, resulta que ells cobren un 51% més que elles. A partir d'aquí, la diferència salarial tendeix a l'alça a mesura que baixa el nivell de formació.

De cada cuatre contractes a temps parcial, tres són per a les dones.
La taxa de l'atur també és més elevada entre elles. L'índex de pobresa es concentra en dones majors i vídues.

Les dones suporten una doble o triple jornada laboral quan tenen dificultats per conciliar vida personal i familiar, amb situacions d'estrès i esgotament nerviós.

Les dones pateixen els resultats de segles de cultura patriarcal que encara manté actituds masclistes, de dominació i de violència.

Davant d'aquesta situació, no és ben necessari que es duguin a terme polítiques d'igualtat que discriminin positivament les dones?

Aquesta és una qüestió de justícia social. Una de les tres causes que esmenta la Unió Europea de subdesenvolupament d'un país, és la situació de marginació de les dones; si en un país les dones són analfabetes, si no tenen els mateixos drets que els homes, això influeix en la taxa de creixement econòmic i social d'aquest país.

Divendres 3 de març, el Govern central aprovà l'avantprojecte de la Llei Orgànica d'Igualtat entre homes i dones. Entre d'altres mesures, aquesta llei establirà un percentatge del 40% de representativitat en les candidaturas de les llistes electorals.

També s'hi estableix preferència de contractació pública a les empreses que tenguin plans d'igualtat. En els convenis col·lectius, s'hauran de negociar mesures d'igualtat i establir mesures correctores. Pel que fa a la conciliació entre vida personal i laboral, s'establiran horaris més flexibles, s'ampliarà el permís de paternitat exclusiu per als pares, es crearà un nou subsidi per part, i es considerarà a efectes de cotització la jornada completa, en casos de reducció de jornada o excedència.

És indiscutible que aquestes mesures són millorables: la situació de les dones ho requereix quan es fan paleses les diferències o quan es comptabilitza l'índex de natalitat en el nostre país, un dels més baixos d'Europa. I a ningú no li passa desapercebut, que la riquesa d'un país és el seu capital humà.

Ara cal aprofitar l'avinentesa per demanar una igualtat real i unes autèntiques polítiques positives per a les dones que faran augmentar el benestar i el creixement del país.

Àngels Cardona. Responsable Secretaria de la Dona del sindicat STEI-i.