Desde los primeros grados hasta los últimos, nuestras niñas se
educan para el hogar y, por tanto, para ser madres y esposas».
(Alfonso Iniesta en Revista Nacional de Educación; gener de
1943).
Sembla que ha passat moltíssim temps des de llavors; molt temps
i molts esdeveniments que han permès canviar la situació de les
dones dins la nostra societat. A hores d'ara, les nostres
universitats són plenes de dones: elles són les que hi tenen
millors notes i les que presenten perfils de professionalitat més
complets. La xacra de la violència domèstica ha deixat d'ésser una
qüestió privada per convertir-se en una qüestió pública de primer
ordre. A ningú no el sobta veure en les pàgines dels diaris una
dona investigadora, arquitectessa o matemàtica. Però la realitat és
caparruda.
Segons dades recents de l'Institut Nacional d'Estadística, la
igualtat entre dones i homes és lluny d'aconseguir-se.
Malgrat que les dones tenguin la mateixa formació que els seus
companys, els resulta més difícil obtenir una feina i quan ho fan,
resulta que ells cobren un 51% més que elles. A partir d'aquí, la
diferència salarial tendeix a l'alça a mesura que baixa el nivell
de formació.
De cada cuatre contractes a temps parcial, tres són per a les
dones.
La taxa de l'atur també és més elevada entre elles. L'índex de
pobresa es concentra en dones majors i vídues.
Les dones suporten una doble o triple jornada laboral quan tenen
dificultats per conciliar vida personal i familiar, amb situacions
d'estrès i esgotament nerviós.
Les dones pateixen els resultats de segles de cultura patriarcal
que encara manté actituds masclistes, de dominació i de
violència.
Davant d'aquesta situació, no és ben necessari que es duguin a
terme polítiques d'igualtat que discriminin positivament les
dones?
Aquesta és una qüestió de justícia social. Una de les tres
causes que esmenta la Unió Europea de subdesenvolupament d'un país,
és la situació de marginació de les dones; si en un país les dones
són analfabetes, si no tenen els mateixos drets que els homes, això
influeix en la taxa de creixement econòmic i social d'aquest
país.
Divendres 3 de març, el Govern central aprovà l'avantprojecte de
la Llei Orgànica d'Igualtat entre homes i dones. Entre d'altres
mesures, aquesta llei establirà un percentatge del 40% de
representativitat en les candidaturas de les llistes
electorals.
També s'hi estableix preferència de contractació pública a les
empreses que tenguin plans d'igualtat. En els convenis col·lectius,
s'hauran de negociar mesures d'igualtat i establir mesures
correctores. Pel que fa a la conciliació entre vida personal i
laboral, s'establiran horaris més flexibles, s'ampliarà el permís
de paternitat exclusiu per als pares, es crearà un nou subsidi per
part, i es considerarà a efectes de cotització la jornada completa,
en casos de reducció de jornada o excedència.
És indiscutible que aquestes mesures són millorables: la
situació de les dones ho requereix quan es fan paleses les
diferències o quan es comptabilitza l'índex de natalitat en el
nostre país, un dels més baixos d'Europa. I a ningú no li passa
desapercebut, que la riquesa d'un país és el seu capital humà.
Ara cal aprofitar l'avinentesa per demanar una igualtat real i
unes autèntiques polítiques positives per a les dones que faran
augmentar el benestar i el creixement del país.
Àngels Cardona. Responsable Secretaria de la Dona del
sindicat STEI-i.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.