Hem començat l'horari d'estiu. Els rellotges s'han avançat una hora i el canvi ens farà anar de bòlit tot el dia. Hi ha molta gent que pensa que no s'hauria de modificar l'hora. Els governs europeus, amb l'excusa d'estalviar energia, ens fan entrar a treballar una hora abans. Des que feim aquest canvi horari, quanta energia hem estalviat? Ho sap qualcú? Hi ha coses molt curioses. Al Marroc, per exemple, no canvien l'hora, segueixen la del meridià. Si a Melilla fosqueja a les 8 del vespre, per posar un exemple, passant 50 metres de frontera, a Nador mateix, tenen les 6 de l'horabaixa. Sincerament, això dels canvis d'hora és una conya.
K K K
TENDREM UN ABRIL MOGUT. Hem entrat en la dinàmica primaveral del temps insegur i variable, sempre tan difícil de preveure. Tot apunta que l'abril serà una caixa de sorpreses en la qual hi pot haver de tot. Diu el refrany que «si trona d'abril, ve bon estiu» i dissabte que ve ja el tendrem ben present. Les temperatures seran inferiors a les normals amb qualque tempesta d'afegitó. Convé recordar que el girant de la lluna nova arriba dimecres que ve, dia 29, a les 11 hores i 16 minuts del matí i s'esperen pluges que puguin assegurar la collita.
K K K
TRES ESTACIONS. L'abril és tan imprevisible que algú ha afirmat, amb certa exageració, que els dies d'abril tenen tres estacions: hivern, primavera i estiu. Igual que el que succeïa amb altres mesos dolents, o amb un tipus de temps perjudicial, es compara el mes d'abril amb les persones poc recomanables i gens apreciades pel poble: «abrils i homes vils, des que el món és món, n'hi ha a mils» diu un refrany. A les contrades on ha plogut una mica, malgrat les ventades, la cosa sembla bastant positiva, sobretot pels sembrats cerealístics, que enguany van bons.
K K K
«CUCARATXES NEGRES». Aquesta setmana s'ha pogut veure per la televisió (per TVE-Balears, no vos penseu!) el millor tall que s'ha pogut escoltar en aquestes illes d'un ciutadà anònim en molt temps. Una dona eivissenca, indignada, qualifica els antidisturbis de «cucaratxes negres». Cada setmana les forces de seguretat carreguen contra els manifestants antiautopistes que proven d'aturar unes màquines empeses per les irregularitats de les expropiacions i unes immenses ganes de fer destrosses al territori. Sens dubte, hi ha moltes cucaratxes negres en aquest malson. I encara n'hi ha que tenen la barra de parlar «dels violentos». Qui són, exactament, els violents? Només cal que vegeu aquest magnífic vídeo a internet: http://youtube.com/watch?v=PSxmlvKb8TU
K K K
UN EXEMPLE. Per anar de Sant Rafel a Benimussa hi ha un camí pel qual fins fa poc no hi podien circular vehicles de més de 5 tones per eix. Ara, aquest camí està essent destrossat pel trànsit dels camions pesants de les obres de l'autopista. Misteriosament, el senyal que prohibia el pas d'aquests vehicles ha desaparegut. Els activistes tallaren el camí per protestar. I quina va ser la resposta? L'arribada d'una dotació d'antidisturbis enviada pel Delegado fortament equipada. Qui incompleix la llei senyor virrei? Cucaratxes negres!
