A la tertúlia política deMatí de Catalunya Ràdio debatien, ahir, sobre les diferències i la distància que separa la política i els seus debats de la realitat i les seves necessitats. Per a la majoria la «realitat» és molt més positiva i funciona de manera més eficaç que la «política», entesa cada cop més com a comèdia o escenificació de la confrontació permanent. Tanmateix, ahir mateix, durant l'horabaixa, vaig tenir ocasió de constatar que la realitat supera sempre la ficció i, fins i tot, la projecció de la ficció que és la política. Un parent meu, major i molt tradicional, s'escandalitzava en constatar que hi ha equips de futbol que porten la publicitat a la «part inferoposterior del cos humà», allò que vulgarment se'n diu el cul. Encara es va escandalitzar més quan sabé que els noms de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, allò que considera el seu país sigui publicitat d'aquesta manera, de forma tan irreverent. Després d'aquest primer ensurt, un amic comú encara afegí que, després de sis partits sense perdre, ja es comença a percebre que entre els dirigents d'aquest equip «nostre» ja n'hi ha que sembla que «no els taparien el cul amb set flassades». Només unes hores després, em trucava una amiga, natural de Valls que, entre moltes altres coses es dedica a gestionar la venda d'ous de gallina a l'engròs, de la granja del seu avi. M'informà sobre els projectes que tenen, un dels quals és de comercialitzar un projecte de «posar publicitat als ous», un model que ja està demostrat que ha tingut un gran èxit comercial als EUA. Amb poques hores de diferència havia passat de l'escàndol de la irrevència futbolística a l'èxit comercial de les gallines i tot plegat em semblava una bogeria, més o menys com allò que està passant amb la política i els seus altaveus, cada cop més irritants i escandalosos. La realitat ens remet al «c...» i als «o...», i la política?