Dominique de Villepin, el primer ministre francès, que va ser l'heroi dels seus compatriotes quan com a ministre d'Afers Exteriors del Govern anterior va exposar els arguments contra la guerra de l'Iraq al Consell de Seguretat de l'ONU, ha vist caure en picat la seva popularitat. El motiu són les reformes laborals que la dreta francesa vol imposar. Ara Villepin ha de tocar les butxaques dels francesos, i ja no el troben tan atractiu. Villepin vol reformar les lleis laborals franceses, les vol flexibilitzar, en una de les primeres mesures concretes que pren per fer baixar l'atur a França. I els sindicats amenacen d'organitzar una vaga general. El Govern francès vol permetre a les empreses acomiadar treballadors joves més o menys sense explicació ni compensació. Villepin, que després de la seva actuació a l'ONU fa tres anys tenia més o manco garantit el futur de la seva carrera política, ara ha topat amb la realitat del que costa reformar el sistema social francès. Què vol dir poder acomiadar treballadors joves sense motiu clar i sense haver-los de pagar? Villepin, el francès emblemàtic del 2003, ara el pinten com el venut més poc escrupolós. Però les contradiccions són molt clares. Els francesos s'escandalitzen i llavors protesten per les destrosses que feren els fills d'immigrants a les grans ciutats del país l'any passat i exigeixen que el Govern prengui mesures. Se sap que els joves de les barriades d'immigrants tenen molts més problemes per trobar feina i, per tant, l'Executiu dissenya una nova llei que potser els obrirà la porta a una primera feina. I el resultat? Els sindicats diuen que és un abús, que és contraproduent i denigrant. Si arriben a demanar una vaga general a França per aquestes reformes laborals, cap a on pot girar el Govern Villepin? I quines esperances podem tenir per a una reforma significativa del mercat laboral a Europa? És ben clar que tothom demana una solució de l'atur entre immigrants, però ningú no està disposat a moure un dit ni a alterar l'statu quo per contribuir a la causa.