No em puc estar de comentar les declaracions del delegat del govern espanyol a les illes Balears, Ramon Socias, en relació a la conflictiva actuació de les forces de seguretat de l'Estat en les protestes que s'han produït a Eivissa contra l'inqualificable pla d'autovies (o carreteres desdoblades, o autopistes, o el sinònim que hom vulgui utilitzar). I no me'n puc estar per les contradiccions flagrants en què incorre, i que no crec que puguin passar desapercebudes de cap de les maneres.

El delegat Socias afirma que la delegació del govern no es pot convertir en «àrbitre» en el greu conflicte social generat per les autoritats del PP a l'illa d'Eivissa. Però, d'altra banda, accepta que té l'obligació de «fer complir la llei». A veure si ho hem entès bé: si les forces de l'ordre han de fer complir la llei, per quina raó permeten que es realitzin treballs en àrees que no han estat degudament expropiades? Per què, quan arriba una excavadora en una aquestes finques, no demanen els papers de l'expropiació, en comptes de gastar la seua força a identificar manifestants i a treure'ls d'enmig (dins una propietat privada)? Per què deixen treballar una màquina sense placa, en una finca no expropiada, permetent un doll d'irregularitats, en comptes de, com diu ell mateix, «fer complir la llei»?

Qui escriu ha patit molt poc les irregularitats de l'actuació de les forces de l'ordre, a causa de la distància física entre els seus llocs de treball i l'illa d'Eivissa. Però, en dues estonetes que ha passat per les àrees afectades, ha pogut comprovar un parell (un parell pagès, naturalment) de coses que haurien de preocupar el senyor Socias i fer-lo actuar per aclarir els fets.

Comencem, si li sembla, per la més greu, i anirem descendint fins a les que no ho són tant:

1. Una persona que es considera il·legalment detinguda, demana «habeas corpus». Qui sigui detingut i consideri que s'estan vulnerant totalment els seus drets i que la detenció resulta d'allò més arbitrària pot recórrer immediatament al jutge, i la policia no pot impedir-ho. Es tracta d'un dret, per dir-ho en termes religiosos, sagrat. Segons recullen els mitjans de comunicació, recentment, a una persona que demanava «habeas corpus» se li va respondre, per part d'un membre de les forces de seguretat, que «ni habeas corpus ni hostias». Més directe, impossible. Va poder gaudir del seu dret, la persona que va exigir-lo? S'ha obert expedient al policia que volia impedir-ho? La gent d'Eivissa té dret a saber, si aplicam un mínim de transparència, què ha ocorregut, en tot això. Si no, s'escamparà la sospita que vivim en una espècie d'estat d'excepció en el qual els nostres drets fonamentals no acaben de ser plenament reconeguts.

2. Quatre persones són detingudes i les forces de seguretat intenten que passin la nit al calabós, que sempre intimida més i deixa més tocat psicològicament que no si poden passar-la tranquil·lament al seu llit. Només l'«habeas corpus» les pot salvar d'aquesta humiliació. El jutge l'accepta. Plana, encara més, la sospita que les forces de seguretat estan abusant de les detencions, és a dir, que les estan utilitzant per intimidar les persones que s'oposen activament al desori dels (des)governants del PP. I un es pregunta: les forces de seguretat de l'Estat actuen al servei dels ciutadans o constitueixen una mena de «segurates» privats de Matursa?

3. Sant Jordi de ses Salines es converteix en un camp de batalla un bon matí que un jove, impressionat pel desplegament de «robocops» (ja se'm permetrà utilitzar la terminologia popular) davant i darrere les excavadores que avancen inexorablement (i probablement il·legalment) pels encontorns del poble, porta una càmera i fa una foto. Se'l persegueix fins un jardinet privat i se'l deté. Mentrestant, una al·lota és detinguda perquè no porta a mos el carnet d'identitat.

I uns tant i altres tan poc, benvolgut delegat Socias! Un servidor de tots vostès s'hi presenta amb una credencial de diputat al Parlament europeu i no pot passar per un camí privat fins a la casa d'un amic que l'ha convidat a prendre cafè. La targetona que obre portes per entrevistar-se amb partits il·legals a Turquia, per entrar a indrets d'allò més restringit a Romania, per visitar presons d'alta seguretat dins i fora d'Europa o per fer tants contactes com es vulgui a Sèrbia, Mali o Veneçuela, no serveix per passar per un camí públic en un desolat racó de la Unió Europea.

Uns dies després, veig que s'han posat barreres vora la carretera, no per aïllar la zona d'obres, sinó també per tancar el pas per la vorera. Aquestes barreres obliguen la gent a passar per dins el camp, a través dels matolls, el fang i les pedres malgirbades. Una persona amb un cotxet d'infant ha de fer aquest trajecte per acostar-se a un domicili particular. Pas les barreres metàl·liques i de seguida vénen uns membres de la guàrdia civil a engegar-me. No és possible establir comunicació entre nosaltres perquè ningú no m'entén. Demanant per què han posat les barreres («quina és sa raó?»), se'm respon repetidament «cómo que quien cerró"!! Més endavant, en trobam un que sí que ens entén (però que no diu ni un mot en la nostra llengua). Li deman pel responsable d'aquelles forces (m'agradaria tenir-hi un intercanvi i m'interessaria per tal de fer la meua feina el millor possible). No hi és. No el podré veure fins demà de matí (quan ja no seré a Eivissa). És poc passat mitja tarda. Tot molt regular...

Deix moltes coses a l'aire, però ja em donaria per satisfet si se'm poguessin respondre un parell de preguntes: els antidisturbis, no podrien vigilar que les excavadores i les pales que entren en una propietat privada realment estiguin legitimades per fer-ho? No podrien comprovar els documents de les expropiacions? Calen detencions selectives, de persones conegudes, per intentar intimidar tothom? Estan tan exempts d'aplicar la Llei, en qüestions com ara l'«habeas corpus», com semblen estar-ho de conèixer una de les llengües oficials a Eivissa? Estan obligats, els antidisturbis, a donar cobertura a cap actuació il·legal de l'Administració? Poden obstaculitzar «a volonté» l'activitat de persones elegides pel poble? Vivim en alguna mena d'estat d'excepció o ens trobam sota la legislació regular? Rematem-ho: «Los antidisturbios actuarán hasta que un juez decrete que las expropiaciones son ilegales». A veure si ho entenem: els propietaris que defensen les seues propietats són culpables fins que demostrin que són innocents. Sense entendre ni un borrall en dret i amb tot el respecte: no funcionava a l'inrevés, això?