El fet que la patronal Escola Catòlica, majoritària als centres concertats, demani una rectificació del decret Fiol que permeti el predomini del català en el model trilingüe és una passa de gran importància per tal d'evitar el retrocés de la llengua pròpia dins l'àmbit educatiu. Té molt de sentit la petició d'Escola Catòlica, ja que moltíssims dels seus alumnes són i pertanyen a famílies catalanoparlants des de fa segles. Per altra banda, si han de ser fidels a l'ideari catòlic han d'apostar per la integració en comptes de la disgregació. Unes Balears convertides en una Babel idiomàtica, de dissolució de la cultura i la personalitat pròpies i generadora de guetos de les més diferents procedències i aparences és l'antítesi de l'humanisme cristià i d'estima al poble, al jo col·lectiu generador de solidaritat, tan propi del millor i més depurat catolicisme.
No és bo que hi hagi enfrontaments i distanciaments estèrils entre els centres públics i els concertats. Tanmateix, tots formen ciutadans per a una col·lectivitat petita i carregada de problemes. El més important és que els homes i dones del futur se sentin orgullosos de la formació que reberen quan eren menors d'edat i se sentin amb forces per tirar endavant el carro de les responsanbilitats personals i les de la comunitat. I la millor eina per aconseguir-ho són una llengua, una cultura i una identitat comunes. I els catòlics han de saber ser exemple en aquesta difícil i imprescindible tasca. Si no ho fan i aposten per la dispersió, perdran influència dins un conjunt de col·lectius cada cop més separats entre ells mateixos. La llengua és la clau de la convivència. La llengua és la clau per mantenir amb dignitat i coratge un sentit i sentiment humanista de la vida.
