Sebla que hàgim tornat un parell d'anys enrere si ens situem en el moment polític actual.

El Partit popular, perfectament conscient que la por no deixa decidir lliurament les persones, practica amb destresa aquesta tàctica.

Basta veure la que han armada amb l'Estatut de Catalunya, els seus missatges catastrofistes, les cunyes de ràdio andaluses, pagades per ells mateixos, faltant a la veritat...

No sé si ningú recordarà la seva aptitud durant la passada legislatura, aquelles pàgines pagades per determinats hotelers, totes negres, amb missatges patètics insinuant que l'economia de les Balears s'enfonsava.

O aquells missatges per ràdio que deien textualment «este verano todos los bosques de Mallorca arderán, porque los responsables de medio ambiente han sido incapaces de retirar los restos del temporal...» En el fons penso que alguns personatges s'hagueren alegrat que les seves prediccions es complissen, per tal d'arreplegar un grapat de vots.

I durant les eleccions... què me'n deis? No foren pocs els empresaris que reuniren els seus treballadors per pressionar-los, dient, clar i llampant, que si no guanyava el Partit Popular haurien de reduir notablement la plantilla; o pitjor encara, aquells que consentiren retardar l'obertura dels seus establiments per tal de fer creure als empleats que, o se produïa el canvi, o tots al carrer. Lògicament, molts picaren i, sota l'amenaça de quedar-se sense feina, depositaren el vot dins l'urna condicionats per la por, no d'una marera lliure com pertoca en el context d'una democràcia consolidada.

Que trist... com en els pitjors moments del caciquisme més dur.

Davant aquesta situació, no puc deixar de pensar en la quantitat de ciutadans que, influenciats per missatges negatius que tant agraden al P.P.

com son: la resurrecció dels fantasmes de la guerra civil, l'obligació de pagar favors que creuen deure als polítics, extorsions, amenaces de pèrdua de subvencions o de disminució de les pensions... senten que deuen fidelitat a totes aquestes persones que, hàbilment, han fet de la por la manera més rentable de fer política.

Francesca Vives, geògrafa