Sembla un fet comprovat que l'inevitable traspàs de tot autor afecta la vigència o la presència de la seva obra. Potser, en un primer moment, per a ajudar a la seva difusió, a la seva recepció, com a conseqüència de la natural repercussió en un determinat segment de la població, incloses les autoritats més o manco culturals, i del seguiment de la notícia per part dels mitjans de comunicació, amb una munió d'articles necrològics, valoracions pòstumes, etc., a més d'eventualment algunes noves edicions, etc. Però passat un temps relativament curt, més o menys un quinquenni, aquesta atenció gradualment va apagant-se. I com que l'atenció de la crítica acadèmica normalment no entra en joc fins a una tercera etapa, entre la reacció necrològica i l'arribada d'aquesta tercera època més acadèmicament consolidada sol produir-se un cert buit.
És ben possible que a l'obra poètica de Josep M. Llompart -que va esser una mica el germà gran pels lletraferits incipients de les generacions incorporades entre 1960 i 1990- estigui passant, a hores d'ara, per l'esmentat segon període, una mica com li va passar a l'obra de Salvador Espriu i és possible que també a la de Vicent Andrés Estellés. De fet, si aquest plantejament fos mínimament correcte, aquest refredament en la recepció o la lectura de la seva obra afectaria pràcticament a tots els escriptors.
En tot cas, és en funció d'aquesta anàlisi -tanmateix sempre una mica discutible, perquè la consideració o l'estudi de les reaccions del públic lector no té res de científic- que sembla prou important que, als deu anys de la mort de Llompart, la Conselleria d'Educació i Cultura s'hagi preocupat de patrocinar la publicació, per mitjà de l'editorial de Madrid que edita la Biblioteca de las Islas Baleares, d'una antologia poètica bilingüe, en la llengua original i en castellà. Aquesta antologia ha estat o va esser selccionada per la seva viuda, Encarnació Viñas, i la seva neboda, Cèlia Riba, i ha estat traduïda, molt elegantment i eficaçment, per Nicolau Dols i Gabriel de la S.T. Sampol, que han fet una molt apreciable versió literària, no -de cap manera- una versió merament literal. En aquest sentit, cal remarcar l'excel·lent treball que han fet en dos poemes difícilment versionables -si em permeten aquest terme- com Camí florit i L'homentage a François Rabelais. Amb la particularitat gens de desdenyar de poder contribuir, la seva competent feina -tant en el cas dels lectors castellanoparlants com en el dels catalanoparlants- a una saludable i estèticament profitosa ampliació dels seus vocabularis.
No cal dir que -com era d'esperar- la selecció dels poemes és d'allò més encertat i molt adequada per a donar un primer tast, molt substancial, de tots els llibres del nostre poeta, des de Poemes de Mondragó fins a Joc de la mort i de les estacions, incloent, per descomptat, tots els seus poemes primordials, des de Cementeri en el camp fins a Els morts, Horaciana, Capital de l'aire, Recordatori i Només he gosat demanar-ho. Per altra banda, cal destacar el valor pedagògic de la introducció de Cèlia Viñas que és, segurament, la millor que tenim actualment a l'abast per a entrar en contacte amb la poesia llompartiana.
No em resta sinó demanar-me i demanar si, a hores d'ara, tots els instituts de segon ensenyament disposen d'una obra tan pedagògicament aprofitable.
