No em cansaré mai de lloar l'extraordinària capacitat que tenen els comentaristes esportius, sobretot els que es dediquen al futbol. Capacitat de què? Del que és més difícil avui en dia: capturar l'atenció del lector, de l'oïdor o del televident. Tenc la meva teoria de com ho aconsegueixen i aquesta no és altra que saben cultivar el gènere literari que sempre ha interessat més al món: el drama. Quants de drames no hem seguit dia a dia aquesta temporada: el drama de Bianchi, el de Luxemburgo, el de Cúper, el de Florentino Pérez...? En el món del futbol, ja dic, hi ha un drama quasi cada dia i a la gent li agrada d'allò més veure que un home està entre l'espasa i la paret i saber que el futur econòmic o sentimental d'aquest home depèn de si en els deu minuts que falten la pilota aconseguirà entrar, o no, en la porteria contrària. Aquesta setmana hi ha hagut dos grans drames en el món del futbol. Un ha estat el de Florentino Pérez, que ha vist fracassar el seu projecte antimarxista de crear un equip on les distintes classes socials -zidanes i pavones- col·laborassin en la consecució d'un mateix fi: ser campió de lliga. L'altre drama han estat els insults racistes a Eto'o proferits en el camp de la Romareda, un camp on he passat algunes de les nits més fredes de la meva vida. Quan veig algun acte racista no em puc estar de recordar l'anècdota que li succeí al negre Guillem d'Efak, el poeta i cantant de Manacor. Un dia havia quedat citat a un bar de Son Macià. La cita era a les cinc de l'horabaixa i en Guillem va arribar al bar on tenia la cita deu minutets abans. En el bar no hi havia ningú més que l'amo que escurava tassons darrere el taulell. En Guillem per fer-se notar li va dir amb aquell mallorquí de Manacor que tant el caracteritzava: «L'amo que em faríeu un cafetet». L'amo ni va contestar ni aixecar el cap. Va acabar d'eixugar el tassó que tenia entre mans i quan va haver acabat i abans d'anar-se'n cap a la cafetera va reparar amb en Guillem i una mica desconcertat va dir «vatua-el-món, l'amo, si no vos hagués sentit parlar, hagués dit que éreu negre». «La llengua em va redimir -deia en Guillem- de la meva condició de negre». Menys intel·ligents i menys sentit de l'humor els que diumenge passat insultaren Eto'o utilitzant el color de la seva pell. Tampoc en va tenir en Samuel, que va dramatitzar en excés una referència al color de la seva pell. Però si la paraula negre irrita tant és perquè no és una senzilla referència al color de la pell, sinó que du una sèrie d'hipòtesis associades: una pertany a la psicologia i l'altra a l'antropologia. La primera diu que els negres són menys intel·ligents que els blancs i la segona que en l'esquema evolutiu els negres han evolucionat menys que els blancs i, en conseqüència, estan més propers als simis que els blancs. D'aquí els sons i la imitació del ximpanzés que els «maños» feien quan s'apropava Samuel. Què en diu la ciència d'aquestes hipòtesis que hi ha darrere la paraula negre proferida com insult? Diu que la poca cultura dels que insulten els fa cometre dos errors greus. El primer ignorar és que mai s'ha pogut provar científicament, és a dir, objectivament que hi hagi una espècie més intel·ligent que una altra. Pel que fa al segon error, el de l'evolució, el cometen per no tenir ben present una veritat indiscutible: que no hi ha races ni espècies més evolucionades que les altres. L'error, que tan sovint cometem, ve d'imaginar l'evolució com un arbre que al cap curucull del mateix hi hauria l'espècie humana. La imatge de l'evolució no és un arbre amb branques sinó com un arbust -com una mata llentrisquera- on l'espècie humana no ocupa cap posició de privilegi, sinó un branconet insignificant. Pel que fa al color de la pell, la hipòtesi més plausible és que en un principi l'espècie humana era de pell blanca i peluda. Va perdre el pèl, però llavors el que naixien amb la pell més obscura tenien avantatges adaptatius perquè la melanina impedia la destrucció per la llum de l'àcid fòlic. Amb els segles en convertiren en negres. Alguns dels homes africans negres emigraren cap a Europa, on la falta de llum impedia als que tenien molta melanina a la pell -els negres- sintetitzar vitamina D necessària per combatre el raquitisme. Per això els que naixien a Europa amb la pell una mica més blanca tenien avantatges adaptatius. Aquesta és l'explicació de la petita diferència que hi ha entre negres i blancs. S'ha de ser molt «burro» per convertir aquesta diferència en insult. No, no em contradic: utilitz burro com a insult no com a espècie zoològica.