Vaig fer una volta per la fira de turisme de Madrid que ha tengut lloc aquests dies. La repercussió mediàtica que té la fira a nivell local, a les Illes, és cada dia més rellevant. Encara que, com totes les fires de turisme, el seu valor comercial és més bé escàs. A aquesta edició l'eufòria que han intentat irradiar les nostres autoritats ha estat tan desbordant que, fins i tot, als mitjans de comunicació regionals no hi ha hagut espai ni per la tradicional ronda d'opinions dels diferents sectors existents. Ni tan sols per opinar sobre l'estand que ens representava. Un èxit total pel govern.
En els debats entorn del turisme que s'han produït a diferents fòrums a Madrid, aprofitant l'avinentesa de la fira, l'estrella ha estat el turisme residencial. Més ben dit, l'augment desbordant del turisme residencial durant aquests anys. Des de la visió empresarial dit augment es veu amb preocupació. S'interpreta com una competència als hotels tradicionals i com una agressió al territori. Des del govern central s'interpreta com una oportunitat de negoci i a la vegada com un element de desequilibri mediambiental. El President de les Illes Balears, ho va interpretar... en positiu, ja que es va dedicar tota la seva intervenció a parlar malament de l'anterior govern. Sense cap dubte a un congrés d'estraperlistes el president hauria estat l'estrella.
El missatge del president es basa en un fet cert: l'augment del nombre de visitants i, en un absurd: ignorar la resta dels esdeveniments, actuals i passats. La por dels empresaris també es basa en un fet contrastat: la pèrdua de rendibilitat de les empreses. Per això alguns volen vendre els hotels i altres els volen transformar en apartaments. Els sindicats ja han sortit a camí a algunes afirmacions en el sentit que és necessari flexibilitzar els contractes laborals.
Per tant, en un context marcat per l'augment del turisme residencial, en el qual les empreses tradicionals hoteleres estan perdent rendibilitat i els treballadors temen que la seva situació contractual empitjori, on el govern transmet una alegria desbordant, ens hem de plantejar la pregunta de per què o de què està content el govern? O si volen, per a qui fa feina el govern si les empreses perden rendibilitat i els contractes són pitjors? Tots ho sabem: pels senyors del sector immobiliari. Pels especuladors.
L'augment de visitants té el perill de convertir-se en el millor analgèsic per oblidar problemes reals que afecten nombrosos empresaris i traballadors. Perquè, no sentir dolor és un gran avanç de la medicina, però ignorar els fets i la realitat és una regressió absurda. Si el govern aconsegueix això, fer ignorar la realitat a base de permetre que es vengui el territori per seguir urbanitzant i mantenir una irreal bonança econòmica, no ens quedarà més remei que pensar quina tristesa més gran és que ja no ens dolgui ni el dolor.
