És per demés. Per molt que us hi encaparroteu la soll només fa pudor i els seus habitants sempre duran un discurs molt simplista: basat en l'estímul i la resposta. Tanmateix, els estímuls que són capaços de desxifrar també ho són, simples. Dins aquesta simplicitat, no cal esperar miracles, ni meravelles. Heu vist mai un porc trapezista? O un orellut cerrut que executi un número de circ? No, no n'he vist cap mai. És cert que som, ja ho sabeu, molt poc mundà i tal vegada m'hagi passat per malla. Tampoc no sé si resultaria estètic o tan sols interessant per als gustos més depravats. Ho sabeu tots, que allò que més els agrada és bolcar-se dins el verrim, untar-se d'aquell suc espès i llefiscós fet de deposicions clarenques i orins generosos, i un poc d'aigua de pluja o verdures en descomposició. I esquitxar involuntàriament el personal o alçar núvols de pudor. Són una versió perversa de la simplicitat.
Parlant de simplicitats -i el lector ja deduirà si de solls, d'olors o de porcs-. També el discurs del PP és molt simplista. Sembla que està tocat d'un determinisme categòric i que és incapaç de superar la fase més primària, com allò del fet que els tests s'assemblen a les olles. Ho observava l'altre dia. La simplicitat de les seves premisses aborrona i fa feredat. I condueixen indefectiblement a l'engany i a la confusió. Parteixen -qui ho diria, ells que en viuen i els agrada tant apoltronar-s'hi- d'un supòsit molt primari i malauradament pressentit per la gent del carrer: la política és bruta, bruta per naturalesa. I per tant, repeteixen per pa i per sal que ells no en fan, de política (no cal que us escandalitzeu, és inútil, ja ho sé que obvien que ells són un dels que més contribueixen a la brutor, si és que n'hi ha). En tot cas, ells, si mouen peça, si passa alguna cosa, si fan bellugar aquest llot és, estricatment, per fer complir la llei. Ho deia el batle de Salamanca, l'altre dia a una cadena estatal. És evident, segons ells, que posar un recurs al tribunal no sé quin per impedir que els papers marxassin a Catalunya era un acte jurídic, no pretenien fer política. No deixar acostar les furgonetes del Ministerio allà on hi havia l'arxiu era fer complir estrictament la llei municipal. Segons ell, els bruts eren els altres. Brutícia, insult, vexació.... era anar a cercar l'Arxiu a la matinada. Els qui ho feren així, a més -oh pecat capital- de fer política, insultaven un poble. En canvi, els qui ationaven el poble a prendre reaccions primàries amb tanques publicitàries -en tenim mostres gràfiques preses de Valladolid- contra el trasllat dels papers de Salamanca, aquests eren unes ànimes santes, aquests no feien política, defensaven uns drets sagrats que no sabem encara quin déu els ha atorgat.
Si tan escrupolosos són a fer complir la llei i a més són partidaris de l'unitarisme més intransigent, ja aniria bé que aquí la complissin una mica. No en parlem ja de la llei de Normalització Lingüística -posaria la mà al foc que IB3 no la compleix ni pel forro- sinó també moltes altres lleis que defensen la natura i el patrimoni d'aquestes illes. I també convendria que tinguessin el mateix concepte de dignitat i d'insult per a tot i per a tothom, en aquesta Espanya única i indissoluble que volen. Per què na Cirer no surt a rotlo i ens demana perdó per haver-nos insultat, vexat de mala manera esbucant el pont del tren de matinada? O no és el mateix insult? O aquest concepte no és idèntic dins l'Espanya solidària i unida que volen? I si no ho fa na Cirer, que véngui el batle de Salamanca aquí i que ho digui clar: ciutadans de Mallorca esbucant-vos un pont de matinada us han vexat, us han insultat... NO ho ha dit, jurat i perjurat en Zaplana, que dins el PP no hi ha discrepàncies? Que tothom ho veu del mateix color? Si la política és bruta, pensen que és en part perquè hi ha discrepàncies. Ells, com que no fan política, mai no tenen discrepàncies. Quan a na Cirer li dimiteixen dos regidors, posa cara de nyoscla i diu que no hi ha crisi municipal. I tampoc en Piqué no va voler dimitir i n'Acebes va ratificar les seves paraules sucant melindros dins una xocolata. I la trobada de barons pepers amb en Rajoy va ser una degustació de productes regionals perquè quedàs ben palès que la unitat de la pàtria permet, també, petits matisos, com si fossin petites divergències de gustos culinaris. I com s'explica dins aquest unitarisme tan unívoc la dualitat que boqueja en Matas? Com s'explica que per una banda digui que l'Estatut Català ens perjudica i per l'altra digui que en vol un d'igual al seu? No hi ha explicacions racionals. Empíricament, l'única dada comprovable és que la soll només fa pudor.
