El temps i la fruita
Un home es passejava pels carrers d'Istanbul amb un carretó ple a vessar de raïm d'un groc que es tornava d'or. Només venia raïm, i tot de la mateixa casta. Ho duia escrit a un cartó, alhora que anunciava a mitja veu: Raïm d'Esmirna, raïm d'Esmirna! Llavors unes immenses ganes de tastar-lo s'apoderaven del visitant que, ja amb els grans dins la boca, viatjava per la memòria fins a la lluminosa i mediterrània Esmirna. Aquells dies un venedor de Damasc llevava les fulles que tapaven el paner i mostrava tota l'esplendor de les figues collides a Ma'lula. Ell no en feia propaganda perquè pensava que la bellesa de la fruita ja cridava el necessari perquè la gent s'hi aturàs. Es veia ben bé que dins la pell verdosa s'hi estotjava un tresor de textura i sabor, un món perdut i retrobat de qualsevol infància.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.