algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
24°

Serendipitat

El títol de l'article pot semblar estrany, però és la traducció que el Termcat proposa per la paraula anglesa «serendipity», un mot rar que ja s'ha fet habitual en el món de parla anglesa, tant que fa un parell d'anys es va estrenar una pel·lícula que duia per títol l'esmentada parauleta. «Serendipity» és present a les novel·les policíaques. Però a més del cinema i les novel·les, la paraula ha fet una gran fortuna en el món de la ciència i la seva història. S'empra quan es tracta d'explicar la causa de descobriments poc esperats. L'origen de la paraula «serendipity» hi ha que cercar-lo a la literatura persa i al seu fabulós magatzem de contes. Un d'aquests contes feia referència al regne de Serendip, que segons sembla eren les terres del que després es coneixeria com a Ceilà i actualment Sri Lanka. El conte narra la història de tres prínceps de Serendip, que eren un individus realment privilegiats no solament per la seva noble ascendència, sinó pel do del descobriment fortuït. Conta la història que aquests individus trobaven, sense cercar-la, la resposta a problemes que no s'havien plantejat i que, gràcies a la seva capacitat d'observació i a la seva vivor, descobrien incidentalment la solució als dilemes més impensats.

Tanmateix la paraula «serendipity» és un neologisme que fou creat per Horace Walpole, un escriptor anglès del segle XVIII, que cultivà de manera impenitent el gènere epistolar. El 28 de gener de 1754 escrivia a Horace Mann una carta on deia: «El descobriment és quasi d'aquest tipus que jo anomen serendipity, una paraula molt expressiva, el significat de la qual et vull comunicar. He pensat, tanmateix, que l'entendries millor per derivació que amb una definició. Una vegada vaig llegir un conte molt bell que es titulava 'Els tres prínceps de Serendip'. Aquests germans eren molt viatjadors i feien contínuament descobriments sobre coses que no s'havien qüestionat. Ho feien gràcies a la fortuna i a la seva sagacitat. Et posaré un exemple: descobriren que una mula cega de l'ull dret passava amb freqüència per un determinat caminoi perquè l'herba que estava a la part esquerra estava molt espipellada mentre que la de la part dreta estava intacta. Entens ara el que vol dir 'serendipity'?»

El neologisme creat per Walpole va tenir una fortuna regular al llarg del segle XIX i primera meitat del segle XX. Fou a partir de la segona meitat del segle passat quan es va fer quasi popular, perquè fou emprada per molts dels que intenten explicar com es produeixen els descobriments científics.

El més clàssic dels descobriments fet per serendipitat és probablement el de Arquimedes que intentant mesurar el volum que tenia una corona d'or que els argenters havien fabricat per l'emperador de Siracusa, Hieron, va submergir la corona dins una banyera replena, a fi de calcular l'aigua que la corona desplaçava. Quan va tenir la corona dins l'aigua va notar que la corona pesava menys que quan estava fora de l'aigua. La llegenda diu que Arquimedes va sortir del bany cridant Eureka, Eureka! Després va poder formular el conegut principi d'Arquimedes que diu que un cos submergit en un líquid rep un impuls vertical cap amunt, igual al pes del líquid que desplaça.

N'hi ha molts de descobriments que podrien ser explicats pel principi de serendipitat, com els Galvani, Volta, Roetgen, Fleming, Curie, Watson i Crick o el que citaven la setmana passada de l'LSD. Del que no hi ha exemples és d'homes no estudiosos ni atents que hagin estat tocats per la serendipitat. I és que per adonar-se'n que una cosa és anormal cal conèixer molt bé el que és la normalitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.