Esquerra Republicana de Catalunya ha fet un gran esforç per formar un difícil pacte tripartit amb socialistes i amb Iniciativa per garantir la governabilitat del Principat. Això implicava dur a l'oposició CiU, durant lustres el gan rival polític del PSC de Maragall. També ha donat suport al Govern Zapatero i ha estat blanc de tot tipus d'atacs per part del PP, que ha vist en el partit de Carod i Puigcercós el punt dèbil del difícil equilibri de poder que encapçala Zapatero. Són aquestes premisses les que expliquen la decepció que sentien ahir els dirigents d'ERC després del pacte Zapatero-Mas. «No ens atemoreix la soledat del vot», afirmà Joan Puigcercós, després de llançar durs atacs contra CiU. En tot cas, els pròxims dies seran claus per al futur d'ERC. Cal saber si quedarà en el Govern de la Generalitat mantenint un «no» ferm a la reforma pactada per Zapatero i Mas amb el suport de Maragall i Saura, o si al contrari cercarà una sortida més pragmàtica davant aquest «insuficient alt» que és com Carod ha qualificat el pacte. Esquerra es troba en una posició molt difícil. La seva fermesa -i els seus èxits electorals- han tret de polleguera el PP, que ha arribat a fregar el rídícul amb les seves escomeses i que ara està més aïllat que mai dins la política de l'Estat i, per descomptat, a la catalana, on perd més credibilitat de cada dia. CiU es troba en l'actualitat més a prop dels socialistes que mai. Però ara ERC ha d'elegir entre trencar amarres amb la feina feta aquests darrers dos anys per seguir construint una societat més oberta i més justa. Els èxits d'ERC i el seu servei a Catalunya són evidents: el seu gran adversari, el PP, ha quedat fora de solc. És a partir d'aquest fet que ha de prendre la decisió definitiva sobre la reforma de l'Estatut.