El dia de l'excepció

Per Sant Sebastià fum fum fum... O és per Nadal? Bé, tant és, la qüestió és sortir al carrer i aprofitar l'única nit de l'any en què la nostra Ciutat té una mica de vida. Després de la festa, del foc, música i ball, tot tornarà a la normalitat que consisteix en una ciutat deserta a partir de les nou o deu del vespre. Quan un viatja a la península, tant al Sud com al Nord, pot comprovar in situ com la gent viu el carrer, el vespre o el migdia, dies laborables o festius. Sempre hi ha un motiu per prendre qualque cosa o passejar, que no vol dir anar a comprar. A Palma la concepció és ben diferent. Els barris no es viuen gaire, especialment els de classe més alta, i el centre queda paralitzat quan es tanquen els comerços. A partir d'aquest moment les alternatives són poques: anar al gimnàs, al cinema, a un bar o a sopar. Això sí, cadascú amb el seu cotxe i ens veiem en el local. Per això quan surts de la darrera sessió de la Sala Augusta i fas tot 31 de desembre a peu et pots trobar, com a molt, dues persones pel camí. Un fet que no seria tan estrany en una ciutat amb baixes temperatures i poc habitada, però en «aquest lloc privilegiat del mediterrani» -com diuen repetidament els anuncis turístics- és, com a minin, un fet sorprenent. Sorprenent pels altres perquè per noltros tot és d'allò més normal: la Ciutat, el Govern que es fa d'ella, la nostra actitud, l'escassa capacitat crítica, les festes patronals en ple mes de gener, els Simpsons, els premis Ciutat de Palma... uf!! Llegit així de seguit fa una mica de por!