Divendres a vespre vaig poder gaudir escoltant l'extraordinari pregó de festes de Sant Honorat, a Algaida. El professor Miquel Àngel Capellà, fill i hereu de la memòria del Puig de Randa, té una sensibilitat exquisita i particular sobre tot allò que representa la memòria del passat fet pressent a través del patrimoni, i així ho sabé transmetre i contagiar a l'auditori. La seva és una veu crítica i correcte en favor de la defensa del llegat històric, en sintonia amb allò que també ha estat aquests dies l'objectiu del VIIè Congrés en Defensa del Patrimoni Cultural que ha celebrat la Societat Arquològica Lul·liana. Sentint l'amic Miquel Àngel Capellà i llegint les informacions que apareixien als diaris sobre el congrés esmentat, he recordat unes frases lapidàries del pensador Czeslaw Milosz quan afirmava «cada cop que es destrueixen uns arxius familiars, que es crema un llibre vell de comptes, que la zona d'oblit creix, les classificacions i les idees generals es fan més fortes en detriment de la realitat. De segles sencers, aviat, només en subsistirà una resum de vulgaritzacions». Existeix, si més no en un segment qualitativament rellevant de la ciutadania, la percepció que Mallorca navega sense rumb en els mars de la despersonalització i la pèrdua cada cop més galopant d'aquells microorganismes que conformen la seva personalitat històrica.
Cada cop que malversam l'inventari de béns patrimonials buidam el país de contingut i l'entregam despersonalitzat al futur. Ens queda, encara, un patrimoni rellevant i altament significatiu, però tot està en perill, perquè hom té la impressió que en nom del pragmatisme i d'una pretesa qualitat de vida ho podríem acabar hipotecant gairebé tot.
