nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
26°

El cap del mul

És tan evident que la construcció s'ha convertit en el motor del creixement econòmic que ara ja s'ha passat a la fase d'autoconvenciment social. Que el nou missatge és que la construcció sigui el motor del creixement és natural, inevitable i lògic. Fora de la construcció no hi ha progrés. Aquest va ser el principi filosòfic únic que varen mantenir els impulsors del pla d'ordenació territorial en el passat debat de política general del Consell de Mallorca. Significatiu.

Fa temps que la dreta conservadora del nostre país va determinar que el model de futur era la urbanització de bona part del territori. En alguna ocasió, crec haver comentat que el president Cañellas a principis dels anys noranta ja predicava, per les fires turístiques, que Mallorca volia ser la segona residència d'Europa. La Califòrnia d'Europa. Amb un gran oblit: el de l'aposta per la tecnologia. La Califòrnia, però no el Silicon Valley.

Aquest nou principi de l'esperit nacional envers la construcció és tan poc sòlid, des del punt de vista dialèctic, com el que en el seu dia es va edificar entorn del turisme. Encara que segurament igual de pràctic i eficaç. Durant molt de temps, prohoms del turisme han dit, mantingut i reiterat que fins que no va arribar el turisme a Mallorca no érem res. Totalment incert, encara que el turisme hagi servit per generar riquesa de forma ràpida. Que una gran part dels que ara la tenen no la tenien abans del boom turístic. I que molts de treballadors del camp, d'aquí i de fora, s'incorporaren al sector serveis, a llocs de feina de baixa qualificació i amb sous mitjans baixos.

Record com de jonvenet, a l'època de la recollida, anàvem a ajudar a carregar els sac de blat, civada o ordi al carro o al tractor per a dur-los al graner. Un any va venir un mercader, que tenia un camió, a cercar-los directament al sementer. Mentre carregàvem el blat al vehicle, es va establir un encès debat entre el mercader i el pagès de la casa sobre els avantatges i desavantatges del camió i un esvelt i magnífic mul que allà hi havia. En un moment determinat de la discussió, ja acalorada, el pagès agafà la bèstia i l'hi acostà ben a prop, just davant el nas del mercader. Cara contra cara, mercader i mul, el pagès li digué: «Mira'l, té un cap que pareix de misser».

Debat tan meravellós com absurd. Carregat d'ingenuïtat, però que ens equivocaríem si volguéssim enviar el pagès a engrossir les files dels pagesos antimaquinistes anglesos que es rebel·laren contra els telers durant la revolució industrial. Perquè no podem perdre de vista l'essència de les coses, segurament aquell dia, a aquella discussió, fins i tot el mul tenia ànima. Voler desqualificar els que s'oposen al desenvolupisme urbanístic enviant-los a les files dels antimaquinistes, no és qüestió d'ànima, d'essència o de sensibilitat. En tot cas de malànimes. És una estratègia que sempre ha donat resultat. És l'estratègia de crear por entorn del lloc de feina. És l'estratègia de la prepotència davant el dèbil.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.