Ni les tradicions

Dir que la realitat sempre supera la ficció no és nou. I és que sovint llegeixes coses que et costen de creure, com veure una pel·lícula dolenta, d'aquestes que no convencen per molts motius. Una sensació similar deuen experimentar molts després de les darreres novetats a l'Ajuntament de Palma. La Batllessa de Ciutat -una habitual de qualsevol columna d'opinió- s'ha proposat convertir el seu Govern en el més delirant de la història consistorial. No hi ha dia que una decisió o actuació no protagonitzi converses i tertúlies. De fet, fa uns dies, travessant el carrer 31 de desembre, vaig escoltar com un nét relatava al seu padrí els desbarats de la desfilada de Sant Sebastià... és que en fa una darrere una altra. Així es lamentava un senyor que no arribava a entendre per què es poden substituir les icones d'una cultura a una festa tan popular com la commemoració del dia del patró. Ell no ho entenia i la veritat és que costa entendre que aquesta Batllessa quasi de Rondalla, criada amb molta catequesi i ball de bot, pugui ofendre la ciutadania, especialment els seus votants amb desfilades i cartells innovadors. Dic innovadors per qualificar de qualque manera una llonganissa martiritzada per fletxes. Pels que som pagans tant ens és la imatge de Sant Sebastià com una sobrassada però, avesats com estem a una societat catòlica on el respecte sempre és unidireccional, no seríem capaços de fer un símil de tan mal gust i ofensiu. Al marge de tot l'embolic li hem de reconèixer a Cirer, que dins l'àmbit de la política tediosa a la qual estem avesats és d'agrair la seva capacitat per sorprendre a uns i indignar a altres. La mateixa capacitat que va mostrar aquesta setmana el president de la Conferència Episcopal en una entrevista en el canaCuatro. Resulta que els que per un moment pensaren que Blázquez significava una bafarada d'aire nou es degueren quedar amb dos pams de nassos sentint els seus comentaris sobre els homosexuals. Que innocents! Aquestes decepcions no les pateixen els descreguts perquè de certes institucions -l'església catòlica podria encapçalar el rànquing- no s'esperen gaire coses. Al cap i a la fi, es tracta d'una qüestió d'expectatives i la llàstima és que en aquestes altures de la història els homosexuals no es mobilitzin: uns, sortint de la institució i la resta, apostatant d'una fe que els insulta i humilia constantment. Estaria bé que en aquest nou segle es donin de baixa en els llistats del Vaticà els que ja fa tant temps que pensen que això no té cap sentit...