algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
17°

El futur que volem

Tot i que no ho sembli són majoria, encara, aquells que treballen i esperen un futur diferent, sense tòpics granmagatzemistes ni «cursileries» literàries. Escriure sobre qüestions genèriques no interessa gairebé a ningú, perquè els mots estan prostituïts i l'estètica de l'acció tampoc no té aquella màgia necessària per il·lusionar. Vénen temps de crisi, està a punt d'arribar una conjuntura difícil, que segurament afegirà encara més tensió i radicalització a les inseguretats que a poc a poc ens estan acorralant. La vida s'està encarint a uns límits inimaginables i no sé si, entre tots, serem capaços de plantar cara a les derivacions que la crisi global tindrà en cada individu, en cada família, en cada territori. El pacte polític a Alemanya és tan sols un avenç i el signe d'entesa d'un estat que fa temps havia previst l'arribada d'aquest fenomen convulsiu. No obstant tots els auguris turmentosos i fastigosos que comencen a assumir-se amb relativa normalitat, per ventura estam vivint un moment especialment atractiu. La humanitat serà posada a prova i res no es pot improvisar. Respondrem davant aquest les successives microcatàstrofes que se succeiran només amb el bagatge cultural, ètic i cívic que haurem treballat i interioritzat prèviament. Pensant així, allò que voldríem, per tant, és tenir capacitat per respondre davant la complexitat d'allò que les prediccions anuncien. Capacitat vol dir, entre moltes altres coses, disposar de magatzems de valors culturals i ètics que ens garanteixin no només sobreviure, sinó viure com a ciutadans adults i madurs davant qualsevol contratemps.

Per viure així és menester, fonamentalment, que deixem d'escopir-nos a la cara com a innocents malvats, perquè tots plegats ben prest viurem una circumstància que no tindrà res a veure amb un conte de fades.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.