La guerra del tabac

Havia de passar. El consum de tabac també serà camp de batalla polític. El Govern Matas ha aixecat la bandera de la seva llei autonòmica per plantar cara a la de l'Executiu central i amb el suport de les organitzacions empresarials pel que fa a bars i restaurants. En essència, el punt de la discòrdia és un: als establiments de menys de cent metres (la immensa majoria), Madrid obliga a elegir entre locals per a fumadors i per a no fumadors, però a les Balears tot es resoldrà amb zones delimitades a tots els establiments. Això vol dir que es podrà permetre fumar a tots els bars i restaurants de menys de cent metres. Així, el Govern Matas dóna imatge de més tolerant perquè deixa fumar pertot i a la vegada pot dir que protegeix més els no fumadors, ja que a tots els llocs on vagin trobaran zones específiques sense fum. En realitat, el fons de la jugada és el desafiament a la llei Zapatero. Un desafiament que, sens dubte, tindrà repercussions estatals. L'eradicació del tabac és un objectiu social de primer ordre. Aconseguir-ho seria una victòria pública extraordinària, tot i que ara mateix constitueix un autèntic trauma per a milions de ciutadans, abocats a fer un gran sacrifici d'aquí a uns dies després d'haver fumat tota la vida cigarretes venudes dins capses segellades amb l'escut oficial d'Espanya. Per fer possible aquesta victòria és necessari el consens polític, i el Govern balear l'ha trencat amb el suport dels empresaris illencs. Farà ara el mateix el PP en altres indrets de l'Estat? És la incògnita. Com també ho és si en plena època de la síndrome d'abstinència els més tolerants podran obtenir més rèdits a les urnes. És possible que aquest sigui el fons del la qüestió.