El final del termini per a la presentació d'esmenes a la reforma de l'Estatut de Catalunya no aclareix quina serà la redacció definitiva del text, ni si serà possible un acord. El PSOE rebutja el terme nació, però fa un ample reconeixement de la «identitat nacional» catalana. En matèria de finançament, no permet que la Generalitat pugui recaptar i gestionar tots els imposts, però sí preveu àmplies cessions. Per la seva banda, el PP ha tret un cop més el bisturí i, en cas que les seves propostes siguin acceptades, el nou text estatutari quedaria pràcticament irrecognoscible. Queden per endavant moltes setmanes de tensions, estira-i-arronses i, probablement, moments molt difícils. Tanmateix l'acord entre el PSOE i el quatripartit català és possible, fins i tot trobar un terme que s'assembli al de «nació». I ho és perquè si fracassa és probable que el Govern Zapatero es vegi abocat a convocar eleccions generals. Dins el Principat hi ha diferents sensibilitats. Tant el PSC com CiU estan predisposats a arribar a posicionaments sintètics amb el PSOE. Esquerra Republicana ja és una altra cosa. Aquest partit ha d'anar alerta de no quedar desplaçat i que el seu lloc sigui ocupat pels convergents.

En aquesta complexa conjuntura, el que sembla fora del joc institucional és el PP, que podrà ser molt dur en les seves declaracions i obtenir ressò entre el seu electorat natural, però de la mateixa manera cada cop es troba més sol.