Els criteris sobre qualitat de vida de la Unió Europea i dels executius autonòmics controlats pel Partit Popular, pel que sembla, no coincideixen. Algunes de les denúncies que la Unió ha fet a la «comunitat de la Terra Mítica» ben bé es podrien fer extensives a les Illes Balears, per l'atemptat recurrent al medi ambient. No obstant això, alguns dels governants actuals, contra el parer del sentit comú, han recuperat el manual de la por i de la perversió. Segons aquests, la qualitat de vida de les Illes Balears ha baixat com a conseqüència del descens de les inversions públiques de l'Estat. Finalment sabem que tot allò que hem aconseguit, som i tenim no és mèrit nostre, sinó una conseqüència del servilisme provincià. Com més província siguem i més sòlid l'Estat més inversió tindrem. Com més inversió més obres públiques al servei dels interessos privats, i subsidiàriament també de la població autòctona. Com més obres millor pels sectors de la construcció i immobiliari i, en conseqüència, més qualitat de vida per a la ciutadania. Mai no s'havia dit tan clar i mai no s'havien explicitat tan directament els eixos de la política financera pública. Però tampoc mai no s'havia rebaixat tant els ciutadans com ara. Amb aquesta tesi allò que es pretén és imbecilitzar més encara la població, tot pensant que aquesta és una guarda manipulable, atès el seu escàs coeficient intel·lectual. Si tot és tan simple, allò que hauríem de fer entre tots és declarar-nos antieuropeistes i despreciar públicament la perversió mediambientalista de la classe mitja. Si contra el medi ambient vivim millor, ¿de què ens serveix conservar allò que sempre havíem cregut que era el nostre patrimoni més preuat? Defensem els assassins del paisatge perquè les víctimes d'aquest terrorisme tindrem més qualitat de vida a la terra.