L'any passat varen ser els riscos laborals i enguany sembla que la cosa vindrà, almanco en aparença, per mor de la pujada dels interessos bancaris i de l'augment de la despesa energètica. Cada any hi ha alguna cosa que se confabula contra l'esplendor passat de les festes d'empresa nadalenques, les quals, pel que sembla, ja no són el que eren. Estic parlant, és clar, de les celebracions a l'estil anglosaxó i no dels més tradicionals sopars o dinars d'empresa de per aquí, tot i que tinc entès que a hores d'ara ja n'hi ha molts d'aquests sopars que van seguits d'una festa privada «in situ». En la seva funció neocolonitzadora, el cine tan procliu a mostrar-nos les interioritats de la vida quotidiana de per allà, ja ens havia donat alguna senya que, d'acord amb els cànons anglosaxons, arribades aquestes dates el que escau era fer una festa -a la seu de la mateixa empresa- on el cava, en particular, i l'esperit de vi, en general, corria de manera abundant i generosa. Era el moment triat per molts per deixar anar alguns dels instints que s'havien reprimit durant tota la resta de l'any i la cosa havia començat a anar tan grossa que la Rospa, una oficina britànica dedicada a la prevenció, informació i formació sobre tota classe de riscos laborals, va publicar -ara fa un any- un manual de consells útils sobre pràctiques habituals a les festes de nadal d'empresa i que eren perilloses per a la integritat física dels treballadors i de les treballadores. Així, al costat de consells innocents, com per exemple el de no ballar sobre les taules de l'oficina ja que no estaven pensades per a aquesta activitat, n'hi havia d'altres que feien alçar les celles, com per exemple, el que desaconsellava fotocopiar-se determinades parts del cos, ja que hom corria el perill que es trencàs el vidre i clavar-se'n trossos a parts sensiblement doloroses. Malauradament la vida d'aquest pràctic, útil i sembla que realista manual, va ser molt efímera atès el rebombori que va generar la seva publicació. Per cert, i sigui dit de passada, una situació semblant a la que han viscut els manuals sobre sexualitat publicats recentment -això sí, en suport paper- per l'ajuntament de Palma. El fet és que moltes empreses han decidit rebaixar el nivell de les seves festes de Nadal i, fins i tot, algunes han decidit, simplement, de suprimir-les. L'excusa més freqüent és la que ja els he esmentat, les pujades dels interessos i la del petroli, però una mirada fina a les dades deixa entreveure que hi ha més problemes de fons, com els que explicita un misser de Wisconsin, especialitzat en casos d'assajament sexual a la feina, el qual assegura que durant els mesos de gener i febrer augmenten sensiblement les demandes per aquest motiu i és que la situació típica seria la del cap que no sap interpretar les conductes pròpies de l'ambient laxe de la festa i, l'endemà al matí, pretén continuar allà on ho havien deixat el dia abans. D'altres estadístiques asseguren que dues terceres parts dels assistents a aquestes festes s'han petonejat amb algun col·lega i que devers una tercera part han mantingut relacions sexuals amb alguns dels seus caps, i tot això sense oblidar que a la sortida d'aquestes festes n'hi ha molts que sense estar en condicions d'agafar un cotxe, no tenen cap mania per posar-se a conduir. Un panorama desolador que ha fet considerar a molts dirigents d'empreses la bondat dels tradicionals lots de Nadal. I és que, comptat i debatut, d'altres estadístiques asseguren que per a una bona part dels afectats, aquestes festes s'han convertit més en una purga inevitable que en allò que haurien de ser, és a dir, una ocasió per refermar llaços d'amistat i de companyonia. Tanmateix, ara els he de deixar perquè he d'anar a comprar el regal per a l'amic invisible. Per cert, ja els hi havia parlat d'això del neocolonialisme cultural?