algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Els ocells de Hitchcock

El mestre del suspens ho endevinava i ens en va palesar la possibilitat, fa quaranta dos anys. Ens va vendre el producte que l'apocalipsi podia començar per la esveltesa dels voladors, per la rebel·lió dels ocells, dels plumífers que volen, que els altres em sembla que ja estan més cremats que la pipa d'en Machín. I gallines no n'hi vaig veure cap en pantalla. Clar, com que són de volada curta, tant les aus de corral com els de la pipa d'en Machín... Imaginà el pervers cineasta a la pel·lícula The birds, immers l'autor dins un dels seus més fantàstics somnis surrealistes, que les aus enfollien per una causa desconeguda, possiblement radioactivitat crec que insinuava en qualque moment, atacaven els humans, i els corbs, fent honor a la seva ancestral anomenada, per tot arreu treien els ulls a la gent, i les gavines picaven fins a matar de la manera més corprenedora. Àdhuc els canaris i els periquitos, coneixedors que moltes mosques poden arribar a matar un ase, picaven i picaven i picaven... A la pel·lícula no sabérem com acabà aquest calaportal, perquè cap al final de tot, la parella dels protagonistes, una Tippi Hedren de finíssima porcellana i el mascle superlatiu Rod Taylor, amb el cotxe molt a poc a poc, molt alerta a no trepitjar cap estornell en estat de latent amenaça, una estesa que feia por, fugien de ca seva d'ell sense saber cap a on, que és el que solen fer els éssers humans quan no aconsegueixen entrellucar el cap del fil, entendre el perquè d'allò que els passa.

Aquests darrers temps no passa dia que no haguem de llegir als diaris que una grip aviària altament patògena ens amenaça, això o allò altre, s'està estenent i mutant a les totes capriciosament. Es tracta del virus de tipus A i del cep H5N1, o sigui, segons llegesc: un dels més ben adaptats per eludir les defenses del hoste. Ja va comparèixer l'any 1997 a Hong Kong, i els símptomes en l'ésser humà són: febre, dolor de gargamella, tossina, i greu insuficiència respiratòria causada per pneumònia vírica, que fins i tot pot conduir a la mort de l'infectat, sobretot si el troba baix de defenses. Tots els científics, estudiosos i observadors d'aquest fenomen, es reafirmen en la possibilitat d'una epidèmia mundial de conseqüències catastròfiques. Mentre, pel que pugui ser, un coneguts laboratoris farmacèutics que no importa citar, han emmagatzemat totes les reserves mundials de l'anomenat anís de flor estrellada, que des de fa molts anys es cultiva a l'orient amb finalitats medicinals. Sembla que és bàsic per obtenir la vacuna d'aquest grip. Tot s'aprofita en aquest món de misèria. «No hay mal que por bien no venga», va dir en Franco quan ETA va fer volar Carrero Blanco, i encara ara ningú ha albirat el que volia dir exactament, el nefast personatge. Les desgràcies d'uns són la sort d'uns altres, això és sabut. De moment sols són possibilitats, això de l'aviram, expectatives, però sensibilitzat com està el personal de que l'intoxiquin diàriament d'això mateix, d'expectatives, s'ha creat un clima d'alarma social considerable, pardals assolellats com som tots plegats, que tot ens ho empassolam. Recorden vostès quan, fa uns anys, havia de venir una ona gegantina que ens havia d'engolir, i fins i tot hi va arribar a haver qui anà d'excursió a Lluch? Per resar una salve a la Mare de Déu i s'hi quedaren dos dies, més que res perquè Lluch està molt amunt. Ara em fotran a mi, deien. La gent és molt crèdula i suggestible. El personal emporugit és més dòcil, menys conflictiu, paga els imposts protestant poc, no emprenya... Interessa al poder crear un clima de por. No és d'ara ni el primer pic. No vull dir jo que no hi hagi un punt d'alarma, però que d'un ullastre en saber fer garriga, també. Armes de destrucció massiva, deien, i tenien raó, però a l'inrevés: eren ells els que les tenien, les fotudes armes, i estaven disposats a utilitzar-les: 50.000 innocents civils iraquians morts en són la prova. Fòsfor blanc per il·luminar-los cap dret camí del cel, i si socarra que espolsin. Bé, al grip de les aus teníem el tall. I a les expectatives de fer retre els dòlars del petroli, de la guerra, de la vida, de la mort, de la pandèmia, del negoci...

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.