Ai, com els agrada queixar-se. Anar amb la llagrimeta a l'ull, amb el telet de ploramiques sempre esqueixat. Amb la permanent d'ofesos sempre escarpida. Amb el grinyol a punt. Dissabte passat organitzaren no sé si un xotis o una berbena de «la Paloma». Es concentraren, on no?, a Madrid. A Sol, que en diuen els castissos, tot i que el sol sempre ve d'orient i ells són hereus de les grans massificacions d'aquesta plaça on antany el seu ADN retia tributs a tots sabem qui. Fins i tot, al patriota Bono, se li escapà un lapsus linguae i va confondre el conscient amb l'inconscient, Sol amb Oriente.
De què protestaven? Ja ho sabem tots. Fins i tot en Piqué -ai quin paperet que li fan fer devers Catalunya!- va amollar el mac i va donar a entendre sense embuts que sense el teló de fons de l'Estatut Català, la berbena no hauria estat possible. Bé, no ho va dir així exactament, però tots li entenem aquell gest comprimit que passeja, aquesta rialla estantissa, com de conill anzarià. Fins aquí, tot ben correcte. Res a dir. Fins i tot la «fantasmada» de la posada en escena on disfressaren la falsa pluralitat de l'acte amb les banderes de les 17 comunitats autònomes i amb l'ús folklòric de les llengües que ells en diuen regionals. És clar que si no tenen ministres que facin voleiar una bandera tan grossa com una pista de tennis, alguna altra cosa han de fer!
Això era el preàmbul. Passem per alt també el fet de si no hauria estat molt més correcte fer aquest acte dia 6, el dia de la Immaculada Constitució. Però no, conjunturalment no era possible, ni tècnicament tampoc. Aquest dia hi ha actes institucionals on s'han de posar la corbata i presidir o copresidir sainets i esperpents. S'hi congregaren tots, a l'Almudaina. Ben empolainats, clenxinats, engominats, i amb les susceptibilitats a flor de pell. I en Ramon Socias, va llargar un discurset, el seu, òbviament, i resulta que no els va agradar. No va ser neutre. Se li va escolar alguna figa que feia referència a la Berbena de dissabte i els populars varen haver de treure el vaporitzador, per netejar-se de fetideses i agrors. I els anà una mica bé, perquè els agrada més una brega, encara que sigui dialèctica, que no un bon berenar. Han acusat Ramon Socias, el virrei, de ser partidista. Segurament ho va ser. Si no ho fos, nomenarien delegat del govern una persona tècnica, molt qualificada, no marcada políticament. Però ja sabem que no és així. I el discurs de Matas, no ho va ser, partidista? No hi va haver, segons conten les cròniques, alguns dissimulats obusos contra les reformes estatutàries? Es referia, en Matas, a l'estatut del País Valencià, per exemple? Segurament no. El problema del finançament autonòmic, s'ha resolt dins el marc d'aquesta constitució intocable i sacrosanta o en canvi, una reforma constitucional permetria posar les bases per resoldre'l? Recordem que Matas va al·ludir a aquest tema en el seu discurs. No seré jo qui negui, des d'una òptica nacionalista, que s'aprofitin tots els moments per reivindicar més finançament, que pot significar també més autogovern, però des de l'asèpsia dels popular, tocava aquest tema aquest dia?
I ja que parlam de sentit institucional, de no partidisme. Era aquest no partidisme el que guià Cirer, quan aquesta senyora era la delegada del govern, el que dictaminà la persecució, via multes, dels antiautovia? O de la negativa sistemàtica de certes ministres, durant quatre anys, de rebre un conseller per parlar d'un tema tan important com és el finançament d'un dels pilars bàsics de la nostra societat? I aquesta puresa institucional que tant reclamen, l'observaren també a la berbena de dissabte passat? Vull pensar que sí. Que tots els alts càrrecs que agafaren l'avió per anar a Madrid, a la porta del Sol, preàmbul de la plaça d'Orient, hi anaren sufragant les despeses de les seves pròpies butxaques o, en tot cas, va ser el partit qui els pagà l'avió. I vull pensar que sí per aquest sentit institucional de què fan gala en tot moment. Si no fos així, la caixa de les suspicàcies tendria una escletxa.
