En l'Europa futura, qui només sàpiga una o dues llengües ho tendrà bastant complicat. No crec gaire en un futur en què es pugui ascendir socialment i viure amb normalitat en un context monoglòtic o en què la gent conegui poques llengües. No n'hi haurà prou, coneixent només l'anglès i la pròpia llengua, perquè moltes coses no es poden vehicular només a través de la freda distància d'un instrument estandarditzat de comunicació internacional. I ja a hores d'ara el coneixement de llengües constitueix, pertot arreu, un valor afegit.
Per això no entenc com, tenint l'ocasió de treure-ho a col·lació, el govern de les illes Balears, i més concretament el conseller Fiol, no ha fet un esforç per convèncer els seus correligionaris del PP (Zaplana, Acebes, Esperanza Aguirre, Pilar del Castillo, o d'altres líders opositors de la Llei Orgànica d'Educació) per presentar un autèntic projecte alternatiu. Si el PP estatal tengués un projecte alternatiu a la LOE probablement no farien el ridícul que estan fent actualment. No s'haurien de limitar a les crítiques relacionades amb l'ensenyament de la Religió (cosa que els deixa d'un nacionalcatòlics integral) i algú que no fos estrictament de la trinxera pepera se'ls podria escoltar, cosa que ara resulta del tot impossible que passi.
I estic convençut, personalment, que el PP balear podria oferir un bon model d'ensenyament per a Espanya, si més no pel que fa a la proposta lingüística. Alguna vegada, els consellers Flaquer (en el seu moment) i Fiol (aquesta última temporada) s'han mostrat partidaris d'un ensenyament trilingüe, a les Balears (en català, castellà i anglès). La pregunta que se m'acut és molt senzilla i elemental: per què no es podria fer un ensenyament trilingüe a totes les comunitats (ben o mal anomenades) autònomes de l'Estat espanyol?
La veritat és que seria un sistema bastant civilitzat, equilibrat, igualitari entre diferents nacions, nacionalitats i regions, i enriquidor (sobretot per als monolingües compulsius). Faig esment d'aquests últims perquè, segons dades de la Unió Europea, els espanyols són a la coa dels que poden expressar-se en més d'una llengua (i això que compten els gallecs, bascos, catalans, valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers com a espanyols, em tem). Per tant, el monolingüisme espanyol tira d'esquena.
Com solucionar-lo? La proposta del PP de les Balears, d'un sistema d'ensenyament trilingüe, podria anar en la bona direcció. Segons aquest sistema, tothom hauria de ser educat en la seua llengua (fos català, espanyol, basc o gallec), en anglès i en una tercera llengua (espanyol per als bascos, gallecs i catalans, per no haver de tocar la Sagrada Constitució espanyola, i basc, gallec o català per als hispanoparlants). Així, tots els futurs ciutadans responsables i respectuosos amb la diversitat d'Extremadura, les Castelles, Cantàbria, la Rioja o les Canàries sabrien una de les llengües d'Espanya diferents de la seua pròpia. I no ens trobaríem, com ha ocorregut fins ara, bancs sencers del Congrés de Diputats poblats de gent de parla espanyola que és totalment incapaç d'expressar-se amb cap altra «llengua d'Espanya». I després la volen unida, la seua Espanya!
Un sistema d'aquestes característiques s'assemblaria bastant al de Suïssa, on tothom aprèn en la llengua territorial del seu cantó, a més d'aprendre una llengua entre les altres llengües de Suïssa i anglès com a llengua de comunicació internacional.
Mentre hi hagi espanyols que només parlen fluïdament una llengua, no ens ha de sorprendre que es faci boicot als productes catalans (i els cavistes sense trobar la solució!), que es diguin mentides a tort i a dret sobre l'Estatut de Catalunya, que es criminalitzi tot allò que soni a català o a basc i que la crispació sigui la substituta permanent del diàleg, l'educació i les bones maneres.
Per als formenterers, eivissencs, mallorquins i menorquins un sistema trilingüe pot ser una cosa útil (mentre la implantació de l'anglès no es faci bàsicament a costa de les ja migrades hores impartides a molts centres en llengua catalana); per als hispanoparlants, en canvi, constitueix, bàsicament, una qüestió d'educació. De bona educació.
