Les afirmacions de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, a l'entrevista que publicam avui, en el sentit que mai no abandonarà el seu compromís de defensa de la llengua i la cultura de Mallorca, han de ser valorades en tota la seva extensió i solidesa en una conjuntura com l'actual. Amb el Govern balear i Cort en mans del PP, que poc fan per potenciar l'ús social del català, si no fos per Munar i el seu partit la llengua pròpia patiria ara mateix molts més atacs i menyspreus. El Consell s'ha convertit en la darrera institució important que pren iniciatives valentes per protegir la primera llengua estatutària. I això enmig de dures crítiques contra UM i la seva presidenta. Si en el futur el Consell fos governat per majoria absoluta pels populars, el procés de castellanització de la terra de Ramon Llull seria molt més gran. Ara Munar ja fa front a crítiques de tota mena i pelatge perquè la seva praxis es manté ferma en la protecció dels valors culturals i lingüístics. En un país amb allaus migratòries imparables i de pressió constant i incansable de l'idioma espanyol, UM tendria molt més fàcil fer créixer el seu sostre electoral i el seu liberalisme centrista des de posicions més espanyolistes. Però es manté al costat dels valors propis i inalienables. Ser pal de paller és dur i difícil, però això es compensa amb la satisfacció de veure com una llengua i un poble seculars resisteixen malgrat totes les adversitats.