Calvià, mon amour

Com no podia esser d'altra manera, el sainet, o millor dit, l'esperpent calvianer ha acabat en tragèdia per a la democràcia. De passada, ha servit per demostrar la immaduresa i la inconsciència dels polítics i dels partits que tenen en aquests moments la responsabilitat de governar les institucions més importants de Mallorca. Perquè se necessita tenir pocs escrúpols per voler-nos fer creure que l'acord que han assolit per mantenir la situació en el govern del segon municipi més important de Mallorca posa fi al contenciós que havia sorgit entre PP i UM i que d'aquesta manera es restableix la normalitat democràtica a Calvià. Qui diu això, si s'ho creu, no ha entès res de res del funcionament d'una democràcia. I si no s'ho creu, és que viu dins un permanent exercici de cinisme. No es pot considerar restablerta la normalitat democràtica quan segueix en peu, i sense possibilitat de reparació, el pecat original del conflicte, que va esser la recepció d'una urbanització amb gran perjudici econòmic per al municipi i per als seus ciutadans. No es pot voler compensar aquest fet votant en contra d'una infraestructura tan necessària com és el clavegueram, només per posar de manifest les discrepàncies entre dos partits que, a pesar de tots els desaires i insults, fins i tot personals, que s'havien intercanviat, volien mantenir el seu pacte de govern, i no només per ordre de les seves respectives executives, sinó per raons molt més prosaïques. El preu ha estat la seva pròpia dignitat, i sobretot la dignitat de la institució municipal, perquè ja me diran on queda l'autonomia municipal quan dos partits acorden que, si no es posen d'acord a nivell local, el contenciós passa a una comissió bilateral dels organismes superiors dels partits esmentats, que el resoldran sense més intervenció dels afectats, reduïts a executors de l'acord que aquesta espúria comissió pugui adoptar. Tot això és tan absurd, tan contrari als més elementals valors de la democràcia, que obliguen a demanar quins són els motius reals que hi ha darrere de tota aquesta tramoia envilidora. I de fet, s'ha de reconèixer que els fets posteriors han demostrat que tampoc, tant PP com UM, no s'han esforçat massa en amagar les seves cartes. Les presses d'UM per aprovar el pressupost del Consell de Mallorca per l'any que ve, per a la qual cosa no es pot permetre que el PP hi voti en contra perquè els vots dels Consellers del PSIB, si els tengués, no li bastarien, són prou eloqüents i només tenen una explicació: Vol tenir les mans lliures per acabar la legislatura, sigui com sigui, al front del CIM. Si de passada es pot permetre el luxe d'humiliar el PP prenent en solitari decisions prou importants, com l'aprovació d'aquesta «ecotaxa» que s'han tret de la màniga, i obligant el patètic portaveu del PP Fernando Rubio a proclamar impúdicament que UM pot fer el que vulgui en el Consell sense consultar-los per res, molt millor. El PP aguanta perquè tot això, que suposa desvirtuar per complet el sentit d'un pacte de govern en democràcia, no té cap importància per a ell mentres li permeti mantenir la ficció que té a mà un soci de govern per si de cas. I per tant vol dir que el PP no està gens convençut de poder repetir majoria absoluta a les eleccions del 2007, i el seu president Jaume Matas no es vol tornar a trobar en la total i absoluta soledat de qui no té ningú amb qui pactar. El problema és que no està gens clar que en tengui prou amb la seva submissió, perquè no sembla que UM sigui tan estúpida que no hagi entès que tot això no ha fet variar ni un mil·límetre la vertadera intenció del PP, que és fagocitar-la i destruir-la. I res no fa pensar que estigui disposada al sacrifici sense oposició. Els mesos vinents ens demostraran què es pot esperar de la seva capacitat i voluntat de resistència.