algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.41°
15°

Era Val d'Aran o el debat de Neversó

Conten que un dia Sir Richard Kane, aleshores governador de Sa Majestat Britànica a Menorca, passetjava pel mercat de Maó i va veure unes prunes ben agradoses, i va dir I never saw such plums o quelcom així. Mai no havia vist prunes com aquestes... Resultat: encara hi ha menorquins que coneixen aquesta varietat de fruita amb el nom de «prunes de neversó». Cosa mai vista per a Sir Richard Kane, el Governador benèfic.

El debat del nou Estatut per a Catalunya pot ser, segons com acabi, com les prunes de Neversó o com el rosari de l'aurora. Mentre escric aquest text s'està discutint ja «en seu parlamentària» (maleïts tòpics!). Acab de sentir una intervenció ben curiosa: en aranès!

L'aranès és una varietat del gascó, un dels tres grans blocs dialectals de l'occità, la llengua minoritzada més estesa a França. La parla aranesa ha de ser objecte d'ensenyança i d'especial respecte i protecció per part de les institucions d'autogovern catalanes, segons mana l'article 3, punt 4 de l'Estatut de Catalunya. Des del 28 de juny de 1990, l'aranès era llengua oficial a la Vall d'Aran, juntament amb el català i el castellà. No és que ara hagi deixat d'operar aquest objectiu, sinó que en el nou Estatut que s'està tractant d'aprovar al Parlament de Catalunya per tramitar-lo com a Llei Orgànica davant les Corts espanyoles, hi figuren, en principi uns objectius més ambiciosos. S'hi recull l'oficialitat de l'aranès amb efectes a tot Catalunya, en el marc d'un reconeixement de la Vall d'Aran com a territori amb competències específiques. Per la seva condició geogràfica i administrativa, es tracta d'una llengua significativament influïda tant pel català com pel castellà i amb un alt risc de desaparició.

Així ho vaig sentir manifestar pel canal parlamentari de Televisió de Catalunya, dimecres a vespre per un diputat socialista, el nom del qual no vaig poder retenir, que s'expressava en aranès, sense que ni el president de la cambra ni cap dels honorables en fes escarafalls ni se n'esquinçàs les vestidures. Quina diferència del que ens tenen avesats a veure al Congrés dels Diputats quan qualcú d'ERC gosa pronunciar més d'una frase seguida en la llengua natural de «Su Señoría»!

El discurs de l'Honorable diputat aranès, ben construït, resultava prou transparent per a qualsevol catalanoparlant que s'esforçàs mínimament a entendre'l. Referint-se a l'especificitat de la gent de la Vall, reclamava que les institucions pròpies esdevinguessin, de fet, part de la maquinària que ha d'aplicar les competències descentralitzades, un camp de proves per a les experiències més novedoses de la democràcia participativa.

L'aranès no ha tengut altre senyor que Déu -feia esment el diputat d'una frase històrica en defensa de la sobirania del poble d'aquella vall, per afegir, tot d'una que no tractava de fer ufana d'un orgullós sentiment medieval, sinó d'una voluntat mai no abandonada de ser lliures, plasmada en experiències concretes de vida en comú. I apel·lava al principi de subsidiarietat. Em venia al cap aquella idea d'André Malraux per a qui «transformar una experiència en consciència, en això consisteix ser home». Jas -vaig pensar-, vet aquí no sols una consciència, sinó també un exemple d'allò que, si fóssim ciutadans d'un Estat més democràtic, amb una Constitució que permetés la llibertat dels pobles que, si us plau per força, s'hi emparen, també podríem continuar fent que les tres llengües no castellanes de l'Estat poguessin gaudir d'oficialitat a tot el territori espanyol. Açò voldrà dir, entre d'altres coses, franges horàries d'emissió en aranès des dels mitjans de comunicació de la Generalitat, premsa escrita, etc. Exactament igual al que haurien de fer els espanyols «constitucionalistes» -i no fan- respecte a les llengües espanyoles diferents al castellà, si ens atenguéssim al compliment de l'article 3.3 de la Constitució: respectar i protegir el gallec, l'euskera i el català a tot el territori espanyol. Per cert que la toponímia d'Aran («aran» vol dir 'vall' en euskera, puix que la llengua basca era parlada d'extrem a extrem del Pirineu com a mínim fins a la romanització) és oficial i monolingüe en aranès, seguint la recomanació dels organismes geogràfics internacionals, de la qual cosa podrien prendre bona nota els actuals partidaris de «bilingüitzar» els topònims de les nostres Illes (i no només dels topònims, ai las!).

Fa bastants d'anys que el Consell d'Europa va emetre un informe («Las instituciones regionales y la regionalización de Europa»: aquesta Europa que no ens admet en català!) en què reconeixia drets originaris propis en els individus i les societats menors que l'Estat, al seu torn, ha de recollir en el seu ordenament jurídic. Se suposa que el pecat original dels Estats va ser absorbir moltes de les activitats pertanyents a aquestes societats més reduïdes i caldria ara que tornàs al seu nivell natura(Bartomeu Colom: L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, 1978, p. 250). Es tracta del principi de subsidiarietat, pel qual tot allò que puguin resoldre les regions no ho ha de resoldre ni regular l'Estat; i, en correspondència, tot allò que puguin resoldre un Consell Insular, o un Consell de la Vall, o els Ajuntaments, no ho ha de resoldre ni regular el Govern de la Comunitat Autònoma.

El sistema de regions autònomes permet graus diferents de descentralització política, i la nostra situació geogràfica és especial; sí, pel fet insular, que genera un sentiment de pertinença circumscrit a l'àmbit natural de cada illa. Si la regió geogràfica és, doncs, l'illa, el nostre país -un arxipèlag (o dos o tres?)- hauria de reconèixer millor les institucions representatives respectives -els Consells Insulars- en aspectes tan importants en el marc de la lleialtat competencial com poden ser les iniciatives legislatives, el dret de petició, la capacitat de regular les normatives i la participació en tots aquells tractats estatals, nacionals i internacionals que directament afectin els nostres pobles, així com també en la definició i execució de les polítiques fiscals, monetàries, financeres o de canvi.

Se'n parlen, d'aquestes coses, aquí i ara? Es debaten idees d'aquestes a les Illes Balears «en seu parlamentària»? Entre la gent senzilla, no cert.

Joan F. López Casasnovas, professor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.