Els olis de Cristina Escape
Bona part de la pintura de Cristina Escape, dels olis de Cristina Escape, és un clar exemple -o, més aviat, una demostració- que hi pot haver una pintura -que hi ha una pintura- en la qual les masses de color són, d'alguna manera o en bona part, independents del dibuix. Dit d'una altra manera, així com hi ha una pintura en la qual primer es dóna el dibuix i després aquest s'acoloreix o és reforçat pel color, els olis de Cristina Escape ens mostren que és perfectament possible que primer el color ho envaeixi tot i sols després comparegui el dibuix. Naturalment, aquesta apreciació pot semblar un xic exagerada, i requereix alguna matisació. De fet, en aquesta obra de Cristina Escape a la qual em refereixo -i que ha despertat el meu major interès-, la realitzada entre 1985 i 1990, és evident que coloració i disseny contribueixen ambdós a una composició que els integra. Cal entendre, doncs, la meva apreciació en el sentit d'assenyalar o indicar merament allò que es veu primer. Senzillament, a mi em sembla que el dibuix no té el protagonisme en aquests olis que tenen les masses de color del fons i que és precisament aquest fet el que dóna una personalitat i un valor especial a aquesta obra. Ja em corregiran els entesos, si és que vaig errat de comptes. De sempre, és ben possible que l'únic valor dels meus judicis sigui la sinceritat.
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.