Sigui quin sigui el mitjà en el qual hàgiu llegit la informació, l'opinió/dictamen que Rosa Estaràs manifesta sobre IB3 segurament us haurà deixat sumits en la major perplexitat, àdhuc en una gran tribulació. La vicepresidenta, que curiosament se sol caracteritzar per ser persona no addicta als excessos innecessaris, diu de la televisió autonòmica que és la de «més qualitat» d'Espanya, segons un mitjà; la qualifica de la més «eficient», segons un altre. Enteneu per què s'ha apuntat la perplexitat i la tribulació com a reaccions a la informació apareguda ahir als diaris? Si, segons Rosa Estaràs, IB3 és la televisió de més qualitat, és raonable que restem perplexos davant una aital afirmació. Direu que totes les televisions són iguals, cert, però n'hi ha de més iguals que les altres. I IB3, ara per ara, no s'ha manifestat com la millor d'Espanya. Sobre aquest particular, no és menester insistir-hi. Tenc entès que hi ha un acord bastant unànime. La tribulació és una reacció amb més patetisme, però és que qualificar IB3 d'eficient revela la voluntat d'intimidar-nos i de sembrar el dubte permanent en els nostres pobres cervellets. A veure, en la consecució de quins objectius la televisió autonòmica és eficient? Ja hi podeu donar tantes voltes com vulgueu: sempre arribareu a la conclusió que només hi ha un objectiu que faci de comú denominador a pràcticament tota la programació: la imbecilització, l'enviliment, l'embrutiment del telespectador. Això semblaria més o menys fora de tota discussió, però si feim una altra passa ens topam de front amb la pregunta per ventura més transcendental de la legislatura: ho saben, que IB3 és tan eficient, perquè ja n'han analitzat els resultats en la població? Altrament dit, ha bastat aquesta etapa inicial per convertir-nos tots ens uns agraïts i joiosos destinataris de l'insult permanent? Bé, la resposta és sí. Des del moment en què la població no s'ha amotinat al polígon de Son Bugadelles per interrompre sine die les emissions, és obvi que IB3 és eficient en la consecució dels seus objectius. Sobre aquesta qüestió tampoc no és menester trencar-s'hi el cap. Res, això és sa vida, com deim en cas de mort.