El lector sap que l'altre dia foren sacsejats regidors d'ERC per «independentistes radicals», alhora que part de la dreta espanyola s'esqueixa les vestidures en veure com l'Estatut es debat de forma democràtica. Realment, hi ha personatges que tant se val on estiguin, sempre són els mateixos i poden militar tant a l'extrema dreta o en la més radical i dogmàtica de les «esquerres». L'objectiu és el de sempre i mala gent n'hi ha per tot. Ara bé, el que més preocupa als extrems és la concepció d'un autèntic estat federal amb el puntal de la plurinacionalitat. On restarien els dos pols en un panorma que es contemplàs amb aquests únics components.
La primavera passada a les conferències duites a terme per Josep Lluís Carod Rovira quedava ben palès aquest gir, amb el caire «d'última oportunitat» en la configuració del que s'anomena una segona transició. I deia: «Ara toca allargar la mà a Espanya cap a un Estat Federal Plurinacional» i el líder d'ERC parlava d'estacions i en aquest itinerari en el seu primer tram a l'Estat Espanyol hi hauria una majoria social aclaparadora, i dic només primer tram. Coincidint el nou panorama gallec, la coneguda majoria federal a Euskadi, malgrat tinguin la balança vinclada cap al sobiranisme, i la contundent majoria que ho recolza a Catalunya junt amb la pujada dels sectors federals de la meseta, també en un incipient resorgir de l'oblidada nació castellana, en el seu moment menyspreada pel franquisme, propicien tots els elements per a la configuració d'un nou marc: modern, eficaç i més en consonància amb Europa. Quatre llengües oficials en un estat on cadascú es pogués sentir allò que volgués, respetant alhora l'individu i els drets històrics dins una Espanya Federal que és exactament el que els dos extrems polítics d'aquest país volen evitar a les totes, car s'alimenten de la confrontació interminable que és el que bloqueja l'avanç i la vida quotidiana de la immensa majoria de ciutadans de l'Estat que ens hi trobam enmig. Carod Rovira, sense deixar de banda el seu independentisme positiu, avisava de la importància d'aquesta «última oportunitat» d'anar junts amb les mateixes condicions, i és per això que és molt probable que a Catalunya hi hagui un nou Estatut. Cap partit polític, llevat del PP, no avortarà, finalment, aquesta nova proposta que un cop més des d'allí lideraria un canvi històric per a tot l'Estat. El que, després, farà el Govern de Madrid, amb la pilota restant sobre el seu terrat, ja és tot un altre tema.
