algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

En cotxe negre

Fa un cert temps que servidor vaig tenir el rar privilegi de poder visualitzar l'estat de la ciutat de Palma en la sang (i la seva profanació i el seu assecament durant més d'una setmana) que havia deixat en una voravia, prop d'on visc, el cos d'una dona vella que s'havia tirat per la finestra. La sang d'aquella dona va acabar formant part de la voravia o bé l'erosió de les passes dels vianants l'acabaren esborrant. Que aquesta situació es denunciàs no va moure ningú de l'Ajuntament de Palma a fer un gest de respecte a la doneta que havia decidit posar punt i final a la seva vida; ni a la família; ni als veïnats. De fet, la situació requeria un gest de respecte als ciutadans que, com no resulta sorprenent, no es va donar per part d'un equip de govern presidit per aquesta dona tan apropada als sentiments de les persones -si encara ho creu qualcú. No és tan dramàtic, però ben prop d'on els cans compixaven la sang humana, ja fa mesos que hi ha un cotxe negre esdevengut contenidor de porqueria. Primer se li va rompre un vidre, i a poc a poc el cotxe s'ha anat omplint de bosses plenes de restes. Hom s'hauria de preguntar quina casta de conciutadans tenim, que deixen aquestes bosses en l'interior d'un cotxe abandonat: realment menyspreables, sens dubte, uns mals ciutadans, que cada dia són més en aquesta ciutat. Però l'abandó general ja s'havia implantat a Palma quan la ciutat era molt més controlable. El cotxe en qüestió el trobau a tres minuts a peu de la cruïlla de passeig de Mallorca amb Catalunya, i en algun punt invisible d'aquest trajecte hi ha una frontera que marca la zona de menyspreu de l'equip de govern, una zona en la qual ni la higiene més elemental és objecte de cura. Aquest cotxe negre omplint-se de porqueria no és tan dramàtic, efectivament, com la sang humana compixada pels cans, però pertany a la mateixa història, ens parla dels mateixos governants, al·ludeix a la mateixa política i als mateixos principis. De per què no es resolen aquests problemes mentre els governants sospiren per grans façanes marítimes que costaran milions i milions d'euros, se'n parla pel carrer, i sovint en uns termes referits als beneficis obscurs que poden donar aquestes grans operacions. Acabarà que no ens podrem fiar ni de la nostra ombra, perquè aquestes paradoxes acabaran imposant una lectura inequívoca.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.