algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Constitucions i llengües a la UE

Arran de la polèmica sobre si el català hauria de ser oficial a tot l'Estat, i per aclarir com tracten les llengües oficials i no oficials les Constitucions dels països de la Unió Europea, he repassat els texts constitucionals dels Estats que la formaven quan eren 15 (no tenc els altres). Hi he trobat coses ben curioses, la primera de les quals és que les disposicions solen anar a favor dels drets dels ciutadans i, generalment, limiten la capacitat coactiva dels Estats. Són, en aquest sentit, diferents de la Constitució espanyola, que no sempre reflecteix l'esperit liberal que inspirà les altres. Una confirmació d'això és que no tots els Estats (només la meitat) estableixen a la seva Constitució una llengua com a oficial, i que només l'espanyola obliga els ciutadans a conèixer-la.

ALEMANYA: No té llengua oficial a la Constitució.
ÀUSTRIA: L'alemany és la llengua oficial, però també diu que «tots els pobles de l'Estat tendran els mateixos drets i cada poble té un dret inviolable a la conservació i cultiu de la seva nacionalitat i del seu idioma». La igualtat de drets «de tots els idiomes usuals en el país» és reconeguda per l'Estat a l'escola, a l'Administració i a la vida pública. En els territoris on hi habitin diversos pobles, els establiments d'ensenyament s'organitzaran de manera que, «sense necessitat de ser obligat a aprendre una segona llengua nacional», cadascun d'aquests pobles obtengui els mitjans indispensables per formar-se en el seu propi idioma (és sorprenent, vist des de la perspectiva que ens ha tocat, que alguns Estats parlin de l'existència de «diversos pobles» amb tanta naturalitat i sense por que s'acabi el món). Més disposicions constitucionals impensables aquí: «Sens perjudici de la introducció d'un idioma oficial per part del govern austríac, s'oferiran als súbdits austríacs que no siguin de parla alemanya facilitats adequades per a l'ús del seu idioma davant els tribunals, de paraula o per escrit». I, en Educació, el govern únicament té la potestat de fer que l'ensenyament de l'alemany sigui «una assignatura obligatòria». Finalment, la Constitució austríaca té un article que a Espanya permetria prohibir moltes organitzacions, emissores i periòdics adscrits a l'exaltació patriòtica mesetària. Diu: «Es prohibirà l'activitat de qualsevol organització tendent a privar la població croata o eslovena de la seva qualitat i dels seus drets com a tal minoria».

BÈLGICA: La Constitució belga afirma la llibertat d'emprar «qualsevol de les llengües usades a Bèlgica» i aquesta qüestió només podrà ser regulada per llei «per a actes de l'autoritat i per a afers judicials». Curiosament, assegura els drets de les minories «ideològiques i filosòfiques», però no parla de les lingüístiques.

DINAMARCA: La seva Constitució no esmenta cap llengua oficial.

ESPANYA: Com tots sabem, el castellà és la llengua oficial de l'Estat i «les altres llengües espanyoles» també són oficials a les respectives Comunitats Autònomes. Hi ha, a més, una invocació retòrica a «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya» que han de ser respectades i protegides. Allò més curiós que té la Constitució espanyola en aquest aspecte és que a l'article que prohibeix la discriminació (i que tenen la majoria de les Constitucions) no inclou la llengua entre els motius pels quals ningú no ha de ser discriminat; per omissió podríem dir que la Constitució permet discriminar tot aquell que no parli castellà: supòs que és així que ho interpreten els guàrdies civils al·lèrgics al català.

FINLÀNDIA: El finès i el suec són les llengües «nacionals» de Finlàndia. Els Samirs, en la seva qualitat de poble aborigen, així com els gitanos i altres grups tenen dret a preservar i desenvolupar el seu idioma i cultura i, en particular, els Samirs tenen regulat per llei el dret a utilitzar el seu idioma davant les autoritats (davant un guàrdia civil a qualsevol poblet de mala mort, deu voler dir això).

FRANÇA: «La llengua de la República és el francès». Aquesta afirmació, però, a la molt jacobina França, no va aprèixer a la Constitució fins l'any 1992. Naturalment, queda garantida «la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió»: qui no parla francès no deu ser igual, davant la llei francesa, que qui el parla (curiosa coincidència amb la Constitució espanyola).

GRAN BRETANYA: No té, pròpiament, Constitució moderna.

GRÈCIA: La seva Constitució no esmenta cap idioma com a oficial, però l'article que prohibeix la discriminació inclou la llengua i té una redacció una mica rància: «Tothom que es trobi en territori grec gaudirà de la protecció absoluta de la seva vida, del seu honor i de la seva llibertat sense distinció de nacionalitat, raça, llengua ni conviccions religioses o polítiques».

IRLANDA: Té un primer idioma oficial (l'irlandès) i un segon idioma oficial (l'anglès), i la llei estableix quan se n'ha d'usar exclusivament un d'ells. No es pot discriminar per professió, creença o categoria religiosa (no s'esmenta la llengua).

ITÀLIA: La Constitució no fa esment de cap llengua oficial i, en canvi, assegura la protecció «mitjançant normes adequades a les minories lingüístiques». Els italians són iguals davant la llei «sense distinció de sexe, raça, llengua, religió, opinions polítiques ni circumstàncies personals i socials».

LUXEMBURG: La seva Constitució només diu que la llei ha de regular l'ús de les llengües (es refereix al francès i l'alemany) en matèria legislativa i judicial.

PAÏSOS BAIXOS: No s'esmenta cap llengua oficial i, quant a la prohibició de discriminar, no hi apareix explícitament la llengua.

PORTUGAL: No apareix a la Constitució cap llengua oficial, i prohibeix la discriminació per «descendència, sexe, raça, llengua, territori d'origen, religió, conviccions polítiques o ideològiques, instrucció, situació econòmica i condició social».

SUÈCIA: La Constitució no esmenta cap llengua oficial, i entre els motius pels quals està prohibit discriminar ningú només hi apareixen «la raça, el color de la pell o l'origen ètnic».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.