La primera comanda que em fan avui és «Cómo sentirse bien. Manual de la auténtica felicidad» i m'assegura una dona molt directa i contundent, que és «molt urgent». No sé si té res a veure que sigui dia u i que molts tornem al que alguns anomenen «la dura realitat» o potser no tengui cap relació.
«Bueno, si lo tiene aquí, ahora mismo, no es para encargarlo» em torna a repetir «és urgente!» i torna a dir el títol «Cómo sentirse bien...» «...bueno sabe qué, aunque es muy urgente, encárguemelo!, total voy a dar vueltas y vueltas y lo tendré que encargar...pero ponga en el papel: que es muy urgente!!».
És possible parlar de felicitat? Vull dir, del concepte clar i coherent de felicitat. La felicitat en estat pur, sense impostures com una força interior, per res fingida com s'usa, avui, de forma gregària. Quin lèxic hauríem d'utilitzar per definir-la de forma eficaç. Quin aspecte pot tenir la felicitat pròpia perquè l'entenguin els altres. A Mallorca, davant el contrari d'un «sentir-se bé», un sentir-se malament o una contrarietat, solem afegir-hi , en bon català, el nostre més estès crit de guerra: un «ja ho veurem!», el mateix que quan dues persones no s'entenen per alguna qüestió, feim servir com a darrera sortida a temps ajornant el problema a resoldre, per a «millor» moment. No en sabem d'urgències els nadius de Mallorca i ens trobam sovint que ens importen falses solucions: «Cómo sentirse bien. Manual de la auténtica felicida» em recorda, per darrer cop, la clienta cridant des del portal en un castellà que fa enyorar la seva llengua materna. Tots ho sabem que hi ha molts elements al món que actuen contra «la felicitat» dels homes i de les dones. El concepte de felicitat és tan relatiu i sorprenent com l'efecte idèntic que produeix en la mateixa, tenir massa doblers o no tenir-ne cap. Seguint aquest joc de psicòlegs que recomanen als seus pacients, els llibres que ells no llegirien mai de no haver perdut el seny, és senzill observar com es tendeix a fingir felicitat en públic, tornant de vacances, d'un viatge, de no fer vacances o de com és millor deixar-les per a l'hivern o simplement d'anar fingint dia a dia, que s'està cada cop més a prop de cert clímax. Per això he sentit simpatia real per aquesta clienta, que potser ofegada per l'entorn, s'ha trobat ella sense, i ens assegura que l'avisem tot d'una que n'arribi, que «és molt urgent!!».
Servidor té certa fama d'estar emprenyat sovint (que seria tot el contrari de tenir-ne), algun escrit de més o tal volta aquesta petita i maleïda foto que acompanya el títol n'és la causa. Res més lluny de la realitat, i per això, aquest el vos dedico. Sabeu que la primera venda del dia d'avui no pot ser la venda d'aquesta senyora, com a lectors benevolents també fingiu i em donau aquesta bella llicència que és el que més s'hi aproparia a una justa definició, i això que no ens hem posat d'acord. Simplement ha vingut així.
