Vostès ja saben que la vida és pura contradicció i que fer compatibles actituds oposades és l'esport més practicat entre la majoria dels humans (també entre polítics i capellans, altres espècies proclius). Per exemple, es pot ser diputada del PSOE a les Corts Valencianes, refusar un mocador d'Agatha Ruiz de la Prada (regal de Nadal dels «compañeros» de grup parlamentari: anècdota real, de la passada dècada) i sortir de casa preparada per ser portada de la revista Ragazza qualsevol dia de l'any. Són els gestos d'autenticitat -revolucionària, en podríem dir?- que pertoquen quan pertanys a un partit amb més de cent anys d'honradesa. Es pot ser també ministra de Medi Ambient d'un govern socialista, posar per una revista de moda abillada amb roba d'algun milenar d'euros i entre pells d'animals i declarar-se partidària d'una moda «poc cridanera i pràctica, el més 'casual' possible». També pots ser ministra de Medi Ambient, declarar-te amant de la natura, practicar senderisme, considerar Mallorca el teu lloc favorit i suspendre l'ús públic d'una zona de domini públic a la costa mallorquina. També pots ser ministra de Medi Ambient, concedir una entrevista a una revista de moda, respondre la pregunta «La política mediambiental era una assignatura pendent del PSOE?» dient que «sens dubte, malgrat avanços molt importants com la Llei de Costes i d'Aigües» i inclomplir la dita Llei. Hi ha persones que abandonen la Humanitat per exercir el poder amb l'excusa de salvar-la i allà troben altres éssers amb el mateix objectiu i units decideixen vocacionalment començar per salvar-se a si mateixos. Encara que s'emparin en el sentit de l'humor propi front als qui n'estem mancats (cosa que ens fa eterns inadaptats), allà on uns hi veuen sensatesa jo només hi veig frivolitat.

joanmariUhotmail.com