Dimecres passat vaig anar a Cabrera a la tradicional amollada de tortugues, en la qual participaven la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i el presient balear, Jaume Matas. I veient aquell paradís, ara convertit en parc perfectament conservat, em venguéren a la memòria els durs temps dels anys vuitanta en què encara hi feien maniobres militars amb foc real, hi havia intents privatitzadors de l'illa per part de l'antiga família propietària, es parlava de construir-hi la presó de Mallorca i, sobretot, hi havia un fort impuls dels ecologistes i dels nacionalistes pequè Cabrera es convertís en parc. Fins i tot el vaixelSirius, de Greenpeace, es plantà un any davant les costes per protestar contra les maniobres. Finalment, Cabrera passà a ser un meravellós parc. Uns anys abans Palma visqué una intensa lluita per salvar sa Dragonera, que estava a punt de ser urbanitzada. Hi hagué manifestacions i qualque fregada amb la força pública. Sa Dragonera se salvà, i els que la volien urbanitzar ho pagaren car a les urnes en les primeres eleccions municipals democràtiques, l'any 1979. El candidat d'UCD a batle era l'enginyer Jeroni Sáiz. Pocs dies abans dels comicis, Palma s'omplí d'inscripcions que deien: «Jeroni Sáiz, autor del pla d'urbanització de sa Dragonera». UCD perdé els comicis per menys de cent vots i un pacte d'esquerres assumí el poder.
Tots aquests pensaments en venguéren al cap quan dimecres vaig demanar a la ministra: «Què pensa dels radicals i dels ecologistes que en els anys vuitanta aconseguiren amb la seva pressió que Cabrera fos parc natural?». Narbona es desféu en elogis envers la tasca d'aquells ciutadans conscienciats que havien salvat el subarxipèlag, com uns anys abans havien protegit sa Dragonera i com també lluitaren per salvar es Trenc, sa Punta de n'Amer i tants d'altres llocs amenaçats pel formigó.
Doncs bé: la bandera de Cabrera, de sa Dragonera i des Trenc ara s'ha aixecat en defensa del dret de pas i del domini públic a la costa mallorquina. És la mateixa lluita, el mateix anhel, la mateixa estima del país. I el futur és dels qui entenen aquesta reivindicació com a irrenunciable en defensa de les Balears. I els qui no ho vulguin entendre, que recordin la derrota d'UCD el 1979 a Palma amb la indignació que havia provocat l'intent urbanitzador de sa Dragonera, aquesta bella illa que aleshores la dreta considerava «sagrada propietat privada» i que volia convertir en vergonyós monument del ciment i del més insensible dels egoismes.
