Des de l'any 1966 fins al 1976 vaig anar a un agrupament escolta, passant per les diverses etapes que corresponien a la meva edat del moment: primer cinc anys de Llobató, després dos anys de Rànger i finalment tres anys de Pioner. Durant aquests deu anys em varen fer viure què és la tolerància, el respecte, el compromís amb els més dèbils, el servei a la societat (a tota la societat, no a la d'un costat o a la de l'altre); ens varen permetre viure en la llengua catalana, que és la nostra, la dels nostres pares i padrins; ens varen introduir en la nostra història, no en una història imperial que era la que s'usava en aquella època (i encara ara); en definitiva ens varen permetre ser persones, sense cap altre mèrit que el de ser nosaltres mateixos. No ens parlaven mai d'enemics, ni d'eliminació dels enemics, ....

Per si algú no ho sap o no ho recorda, en aquells temps imperava encara, i amb molt bona salut, el règim feixista del militar Franco: un règim que inculcava l'odi a tots els que no fossin franquistes, que eliminava molts dels que no eren addictes al règim, que només consentia la llengua imperial de l'estat espanyol, que ens ensenyava la història de l'imperi, ....

Doncs bé, supòs que per error, l'altre dia (22 d'agost de 2005) en un article del diari de Balears que explicava l'aparició d'un estudi de Jeroni Fullana sobre els «flechas navales», es posaven al mateix nivell els Escoltes que les joventuts hitlerianes (ara cal escandalitzar-se fins a l'infinit) o que les joventuts feixistes de Musssolini (continuau escandalitzant-vos) o que els «flechas navales» (l'escàndol va «in crescendo») del falangisme militarista de Franco.

Aquest curs que començarà se celebraran els 50 anys d'Escoltisme a Mallorca, un escoltisme alliberador en temps negres de gran opressió, un escoltisme igualitari, un escoltisme que ha fet tant pel país i per la llengua catalana.

Em va fer mal als ulls aquell article, i em provoca un sentiment tan negatiu el subjecte que va fer una comparació tan injusta, que m'estim més no definir-lo en públic.

Martí Gené i Ramis. Ciutat.