Nadal era la festa més grossa de l'any. Molt abans ja se començaven els preparatius. Les llargues coes a Can Bordoy per comprar l'ametlla per confeccionar els torrons n'eren testimoni. A Can Galindo de la Plaça d'en Coll no donaven a basto venent suro per fer el Betlem.

Anàvem a Sa Porta a comprar l'indiot i la porcella vius. Durant dos dies, dins les estretors dels pisos de l'antic barri del Segell, convivíem amb els animals sense cap problema. Els infants xalàvem d'allò més fent barallar l'indiot davant la lluna de l'armari. Omplíem de flocs la porcelleta ,que fermada a una pota de la taula de la cuina, grunyia tot lo dia.

A la meva família tota aquesta activitat se centrava a ca els meus padrins. El ritual de la matança de la porcella era dut a terme pel meu padrí de fonts, el tio Miquel, impressor d'ofici i aquest dia improvisat escorxaire. Morta la porcella, escaldada i afaitada, lluïa neta i polida a punt per al forn.

La meva padrina, asseguda a un tamboret, i eixancada damunt l'indiot amb un peu subjentant cada ala, el matava: un ràpid tall al coll i llest. El girava cap per avall i feia degotar la sang dins un recipient ple de cendra. Nosaltres aprofitàvem les plomes per jugar a indis.

Els escaldums els cuinàvem a ca nostra, però la porcella la dúiem a rostir al forn del mateix carrer. Un any, la nora més moderna va dur la gran novetat de l'olla a pressió i hi va haver un gran desgavell: els escaldums no eren menjadors ...

La nit de Nadal no se celebrava com es fa ara. Un soparet i cap a Matines a escoltar la Sibil·la . Després a Can Joan de s'Aigo del carrer d'en Fiol a menjar xocolata amb ensaïmades.

El dia de Nadal, tres generacions enrevoltant la taula presidida pel padrí. Macarrons de menuts d'indiot, escaldums, porcella, taronja amb canyella per desembafar, coques de torró, torró fort xapat a martellades, de xixona fet a casa que se fonia a la boca .... champany a rompre i per acabar la cremada: una greixonera amb peladures de llimona, grans de cafè i rom a voler, que posava els grans ben contents.

Després de dinar, recital de poesies per part dels néts i a esperar el dia de Sant Esteve, que mos hauríem de conformar dinant de «roba vella», que així anomenàvem les sobres ...