Si una cosa s'aprèn amb els anys és a prendre precaucions davant aquells que tenen solucions fàcils, ràpides i contundents. No n'hi ha; almanco més allà del terreny pròpiament domèstic on al problema de la gelera rompuda si li ofereix la contundent i pràctica solució de comprar-ne una altra. Així i tot, poques vegades es trobarà la nova sense maldecaps i necessitat de concessions sobre l'ideal demandat. Bé, ja m'enteneu. Ara mateix, per la boca petita, i només perquè les responsabilitats policíaques són de l'enemic i pervers govern socialista, s'han aixecat veus alertant de l'excés de trànsit d'estupefaents a Eivissa i en demanda de major control i efectius policíacs a l'illa. Ja vos he dit que m'he fet vell escoltant fórmules màgiques i solucions radicals, per això crec més amb les feines a mig termini i les solucions globals que integren accions d'aquelles que ara se'n diuen transversals. Així i tot, m'encantaria saber què dirien els mateixos que ara demanden més control si la policia intervengués eficientment en el mercat a la menuda que diàriament s'estableix en les macrodiscoteques convertides en un dels reclams turístics de l'illa. De fet, fixau-vos com els que ara clamen són els mateixos que impediren el canvi de denominació en la propaganda institucional amb l'argument que Eivissa no exercia l'atracció turística que posseeix Ibiza: el mite internacional de sexe i llibertat, traduït per droga fàcil, música fins després de l'alba i sexe coherent amb aquestes condicions. Menys dels efectius de la Guàrdia Civique aquests dies alimenten l'ego del vanitós periodista bastarien per a barrinar la impunitat que voluntàriament s'ha interpretat com a signe de llibertat i, de pas, el negoci milionari que envolta aquesta convenient mentida. Cert que no és senzill acabar amb la droga, més aviat és impossible, però la notícia de l'existència de joves europeus detinguts s'escamparia com la pólvora pels diaris sensacionalistes del nord, mentre aquí seria considerada mala propaganda pels que ara s'esgargamellen en demanda de més control. Llavonses, apareixerien les denúncies d'una suposada estratègia ordida per la rancuniosa esquerra per a carregar-se l'economia de l'illa que els expulsà del govern. Potser deixam les coses com estan i apuntam els joves morts per excés de substàncies prohibides en l'apartat de «morts per la llibertat». Almanco, en el de la llibertat tan rendible i glamourosa com la dels reclams turístics.
l l l
M'agradaria veure la cara del jutge deTribunal Suprem que li toqui la denúncia que el senyor Ramírez ha fet per violació de domicili quan el mateix senyor li expliqui que els fets succeïren en terreny públic i que, per més inri, aquest té una concessió d'ús públic a favor d'una persona que no és ell. En un altre escaló del surrealisme de sainet d'aquest afer, ja no m'estranyaria saber que la denúncia va signada per la vídua de Calvo Sotelo que, sense tenir-hi ni el domicili ni un pam de terra en propietat per la contrada, posseeix la concessió pública de la piscina.
