Volem abstenir-nos de fer valoracions del que succeí ahir a la Costa dels Pins, perquè serà tasca dels jutges esbrinar d'on sorgí la violència i si hi hagué altres comportaments fora de lloc. El que ens interessa exigir des d'aquest article editorial és que algun responsable del Govern espanyol es decideixi, d'una vegada, a complir la Llei, i publiqui en el BOE l'Ordre Ministerial de 2001 i la resolució de juny de 2005 que legalitza i regula la piscina que ara usufructua en exclussiva la família Ramírez-De la Prada. Una norma, per ser acatada, necessita ser coneguda. La ministra i el director general de Costes han de deixar de fer interpretacions verbals i publicar allò que ordenen. Perquè, de moment, no consta per enlloc que hagin suprimit la servitud de pas a la Costa dels Pins.
Perquè si és la mateixa Administració la que oculta la norma, què es pot esperar, dels particulars? Doncs, això: que guardes jurats sense cap mena de jurisdicció coneguda barrin el pas a una zona pública; que una piscina que en teoria té l'ús públic suspès es trobi plena d'aigua per al gaudi exclusiu d'un ciutadà que, a sobre, en fa ostentació a les revistes de moda; i que hi hagi gandules esteses damunt una terrassa per on s'hauria de permetre i garantir el pas.
Aquesta ineficàcia resulta sorprenent quan va ser la mateixa ministra Narbona la que anuncià, com a objectiu principal del seu mandat, «recuperar la costa per a tots els ciutadans».
Com deien els llatins, res non verba: que la ministra empri el BOE, que així sabrem la bondat de les seves intencions i quin pes fan les seves paraules.
