Passat, present i futur del llibre

La meva passió llibresca ha passat per diferents etapes, totes relacionades amb la necessitat de coneixement. Ara que he fet el tombant de mitja vida, m'adon del camí transcorregut debades, de les immenses llacunes, dels espais d'ignorància que no he sabut omplir. Però bé, alguna cosa queda dels viaranys trescats. Per exemple, un cert gust per la bibliofília. Puc dir que tinc en els meus prestatges els tres llibres possiblement més bells que s'han fet a Mallorca durant els darres cinquanta anys: Gavilla de fábulas sin amor (1962), de Camilo José Cela, amb il·lustracions de Picasso; El vol de l'alosa. Els poetes mallorquins a Joan Miró (1973), amb poemes d'autors diversos i il·lustracions de Miró, i El Miró invisible. Vint visions d'un vident (2001), amb textos de distints autors i il·lustracions de Nils Burwitz. No és perquè siguin meus, però són tres joies, tres obres d'art, aquests llibres. Pertanyen a una dinastia bibliòfila que remunta el llibre fins a un domini que va enllà del nom i el llinatge. Dir només «llibre d'art» és dir ben poca cosa. El mateix Camilo José Cela que durant tota la vida desenvolupà, entre nosaltres, a Mallorca, una intensa activitat com a bibliòfil, tendia a evitar l'expressió «edició de luxe» i en el seu lloc posava «edició de bibliòfil», «al·lusiva a una riquesa més formal que material, més artística que física», ens informa Fernando Huarte Morton en un interessant article: Vocación y oficio de escritor en C.J.C., publicat en El Extramundi y Los Papeles de Iria Flavia (Núm. XXXVI, Hivern MMIII). Afegiré, en aquest sentit, que no manca gaire perquè vegi la llum un altre llibre d'aquest mateix estil que el pintor Cándido Ballester ha preparat amb cura, acompanyant la seva exquisida obra plàstica amb uns haikús que firma aquest servidor. Na Fiona Campbelm'adverteix que el col·leccionisme està un poc passat. I que és un aristocratisme cultural, en un país que no llegeix gaire.