Aquestes vacances d'estiu m'han permès acabar una feina que tenia pendent. Aquesta feina pendent era finalitzar la lectura de l'excel·lent llibre que sota el títol de Pagesos ha publicat enguany en Mateu Morro. Aquestes illes, tan desagraïdes, no s'haurien de permetre que aquesta publicació passàs sense pena ni glòria. L'exconseller d'agricultura ens acosta amb aquest assaig al món rural balear, ens dóna informació, fa propostes i assenyala pecats comesos. Són moltes les coses a destacar. Per començar destacar que la crisis de la pagesia és també la crisis del país tal com l'hem conegut, és en certa mesura i a la vegada una crisis d'identitat i una crisis territorial. En Mateu cita al respecte unes paraules de mompare que lògicament m'ha estat plaent recordar: la pagesia sempre ha estat per nosaltres la gran reserva moral, el poble veritat i la base humana més consistent i emprenedora. En la mesura que minva aquesta reserva, el país i la seva personalitat col·lectiva s'hi resent. Aquesta és, ja ho sabem, una terra de contradiccions. Mentre, per un cantó, encara avui, poden trobar moltíssimes persones que reivindiquen amb orgull els seus orígens pagesos, per un altre cantó, la societat viu d'esquenes al camp, la societat en absolut considera la pagesia com un sector estratègic i com una professió d'alta consideració. Un sector estratègic perquè el manteniment del paisatge i la nostra seguretat alimentària n'està íntimament lligat. El llibre està farcit d'exemples concrets i reals que l'agricultura i la ramaderia poden tenir futur si les coses se fan bé. I perquè hi pugui haver aquest futur en Mateu insisteix en dues idees clau: l'associacionisme i la qualitat. L'associacionisme vol dir que els pagesos s'han de juntar. La distribució i comercialització dels productes alimentaris està controlada per grans empreses, cada vegada més multinacionals, que tenen una capacitat d'imposar preus que deixa els professionals de camp sense cap possiblitat de guany. Enfrontar-se a aquest estat de coses individualment és suïcida, diu l'autor, el pagès ha de superar l'estadi de simple productor i convertir-se en comercialitzador. La qualitat vol dir producció ecològica, vol dir formació i innovació, vol dir atorgar valor afegit al producte, aprofundir en les denominacions d'origen, control sanitari estricte i certificat. És obvi, i en Mateu ho constata, que el camp balear no pot competir en preu, però si que pot fer forat en el mercat una oferta substentada en la qualitat. Una de les coses que criden l'atenció del llibre és la crida constant que fa als poders públics perquè intervenguin decididament per redreçar la situació. I crida l'atenció això degut al càrrec que va ocupar l'autor, aquí, les paraules cap el pacte no són gens falagueres. La intervenció que es reclama no és només de mercat en el sentit d'atacar els abusos monopolístics, ni és només d'ajuda i incentiu, sinó també és de planificació. Es queixa en Mateu, i amb raó, que la planificació urbanística es fa sense tenir en compte la pagesia. És evident que l'entrada de les finques rústiques en el mercat immobiliari ha de tenir conseqüències damunt una activitat que es troba en un estat tan delicat. No tenc prou criteri per saber si en Mateu l'encerta amb el tema dels transgènics, el que si tenc coratge d'afirmar és que Pagesos és una lectura absolutament recomenable per totes aquelles persones preocupades per l'esdevenidor d'aquest país. Ens cal conèixer la pagesia per poder pensar i repensar adequadament aquest país. I per adquirir aquest coneixement la veritat és que tenim molt poques eines a l'abast, ara en Mateu ens n'ha donada una de ben interessant. Construir aquesta eina segur que no ha estat fàcil i que hi ha esmerçat hores i hores, per tant, com a mínim un humil reconeixement des d'aquest raconet.