Entra una estranya parella, porten una motxilla i sembla que segueixen una ruta molt concreta. Esperen el seu torn de forma riallera i estranya, d'aquestes persones que es comporten de forma amable, volent ser simpàtics per a l'instant confirmar-te que et vénen a oferir alguna cosa. No tenen pas pinta d'oferir llibres, però ràpidament em desborden l'esquema posant-me davant el nas una cridanera «novetat» on explícitament una bolla de foc es dirigeix cap a la terra, incandescent i de forma imminent fa rodar el discurs en boca dels seus autors que a l'abordatge, em fan cinc cèntims d'aquesta nova meravella. Potser, l'estimat lector-a ha vist pels racons de Ciutat els pòsters corresponents al llibre en qüestió. En aquest espai no hi ha ficció, si vol continuar i perdre aquests valuosos minuts de vida que resten a la humanitat, llegint aquestes ratlles, és cosa seva. Servidor resta bocabadat, sincronitzen algunes frases i expressions i asseguren que aquest fatídic dia no trigarà molt a arribar. L'enorme bolla de foc, no canviarà pas el seu rumb. És el final. Ja no riuen i parlen ben seriosament. Horroritzat, servidor, intenta tocar amb els peus a terra i quan ho aconsegueix, comença a rumiar-se com pot fer perquè el llibre no es quedi a la llibreria, sense ferir la sensibilitat d'aquests angelets anunciadors. Després d'anys d'experiència, de no tancar portes mai a cap autor, en aquests casos la idea del rebuig sense contemplacions es comença a perfilar cada cop amb més força. Sense ser-hi a temps, però, i claudicant a la perbocada, en dos segons depositen quatre exemplars de la meravella i l'albarà amb el preu. Desapareixen. Comprov que són dos en castellà i oh! Ves quin cas! Dos exemplars en català. Pens que la situació de la nostra llengua comença a assolir una normalitat un tant estranya. No era desitjable tenir-los, però hem sigut lents a tallar la cosa. Mentre, el company i servidor, comentam el pas i en feim la fitxa, aviat començam a pensar la manera de tornar als seus amos, com qui no vol la cosa, aquesta obra que no és pas una «temàtica que nosaltres solem tocar». Religions, esoterisme i autoajuda. Adjudicam disseny tan incendiari al més fred dels punts que trobam, amb l'esperança que cap amable client s'espanti en trobar obra tan cabdal. Tanmateix, la solució vindrà sola.

Passen els dies, i ens oblidam del tema, fins que algú ens la porta. Entra un home sol que assegura ser l'autèntic editor i distribuïdor de la mateixa meravella, i diu que els altres eren uns «impostors» que a més a més, em passa un imprès, perdran el judici «tinc totes les de guanyar» ens assegura, mentre de sobte, intenta anar més lluny encara, demanant-nos en forma d'interrogatori un munt de coses: veure l'albarà que feren els altres, preu, número de llibres servits, etc, servidor, sobtadament, veient cel obert i observant com el temps s'esgota, decideix advertir-lo que quedant realment tan poques hores de vida en el planeta terra, és realment de tan poca elegància muntar un judici per això, que tota la investigació i les preguntes que ens ha fet, respecte dels seus avançants competidors, i que «com el món s'acaba, no cal discutir-ne més» que se'ls emportin els uns i els altres, tant la segona que tinc al davant com la primera versió, i que no s'amoinin, que, pel que ens queda, donin la tabarra en un altre lloc. No val la pena, mentre el planeta i tots nosaltres estam en perill, barrallar-se pels sucosos drets d'edició de tan magna obra mestra. Si la ignorància i l'heretgia de qui subscriu aquestes ratlles es confirmàs un cop més, i vostès haguessin de triar una última lectura en aquest món entre les novetats més recents, no ho dubtin: «Tòquio Blues» de Murakami.