De Calvià a Ses Salines passant per Llucmajor, sembla que a tot arreu els polítics de la nostra Illa estan disposats a mostrar-nos d'allò que són capaços per aconseguir el màxim benefici personal. I encara que molts puguin pensar que aquest és el camí més fàcil, que ningú no es dugui a engany: una tasca tan noble requereix certes aptituds, no tothom serveix per calcular, conspirar, planejar, proposar i dur-ho a terme. Des de la simple i sempre efectiva falsedat de document públic al transfuguisme, tot és començar i així, quan un acaba el màxim nombre de legislatures que sigui capaç de mantenir-se, s'assegura un immillorable pla de pensions.
Mentre actituds com les descrites són la tònica més habitual en les diferents Cases Consistorials per a la resta de mortals -sí, els que no ens atrevim ni amb la declaració de la renda-, les nostres autoritats ens programen activitats culturals tan enriquidores com una exposició fotogràfica sobre la visita oficial dels Prínceps d'Astúries. De publicar-se aquesta notícia el vint-i-vuit de desembre, ningú no hauria dubtat que es tractava d'una innocentada, però com estem l'agost i donats els personatges que han donant suport institucional a tal idea, les sospites es confirmen: l'exposició existeix. Així, si a qualcú li fa peresa anar al Trenc a viure una jornada de platja saturada i cara -és a dir, de gran qualitat turística i competitiva-, sempre es pot atracar al Born i contemplar la cara de la princesa embarassada d'un parell de mesos o l'emoció continguda d'un poble que segons la consellera de Presidència va sortir massivament a rebre els seus hereus. Per a la pròxima visita sempre es poden contractar extres, així les fotos lluiran una mica més.
Vist que les propostes culturals no són precisament el plat fort d'una ciutat com aquesta, estic per tornar-me a la platja. Així podré anar a perdre el meu temps en els habituals embossos de la megaautopista segura i ràpida de la consellera Cabrer. I és que Mallorca és tan «different», que fins i tot quan ens decidim a fer carreteres del segle XXI ens passa que el trànsit empitjora i els accidents continuen sent una constant. Per això m'estim més passar l'estona en una carretereta sinuosa i amb escassa visibilitat, d'aquestes de tota la vida, amb un camió davant avançant un tractor en un tram de línia contínua. Fins i tot d'això arribarem a tenir nostàlgia!
