Un partit conservador mitjanament coherent haria de conservar aquelles coses que funcionen en el moment d'accedir al poder. El Partit Popular, a les Balears, s'ha caracteritzat pel fet de no ser sistemàtic en l'aplicació d'aquest principi universal. Els majors problemes amb què ha topat deriven, en bona part, de no haver sabut conservar el que funcionava, fos implantat o mantingut pel Govern anterior. El Govern de Jaume Matas ha optat per la dissolució d'algunes entitats creades pel Pacte de Progrés, o per derogar-ne algunes lleis, i, així, en alguns casos s'ha creat un gran buit (especialment notori quant a grans esdeveniments culturals), mentre que en altres ha pretès reomplir el buit mitjançant propostes suposadament substitutòries. Els resultats no han estat brillants. No es pot dir, per exemple, que la refundació de l'Institut d'Estudis Baleàrics hagi donat els fruits que raonablement s'esperaven de l'Institut Ramon Llull. Ara, on l'Executiu de Jaume Matas ha conculcat amb més rebombori el principi que nodreix un Govern conservador pilotat per persones intel·ligents, és en la derogació de l'ecotaxa i en la seva substitució (després de comprovar que aquest comportament governamental no era premiat generosament pels empresaris turístics que l'havien inspirat) per la targeta verda. Des del primer moment, un fonamentat escepticisme acompanyà allò que no semblava més que un anèmic estratagema per disposar de coartades mediambientalistes durant una legislatura en què la dreta s'havia de mostrar (i s'ha mostrat) tan severament asfaltadora com ja s'havia insinuat en la seva anterior etapa de Govern. La targeta verda ha superat les previsions més pessimistes, i, com que aquest Executiu desconeix els camins i els beneficis de la humilitat -de la rectificació-, és molt probable que allò que havia de ser succedani de l'ecotaxa com a font d'ingressos per protegir el medi ambient, acabi en una costosa astracanada. Joan Flaquer, a qui no s'han d'explicar certes coses perquè és prou intel·ligent per veure-les per ell mateix, potser hauria de reflexionar sobre els possibles beneficis de la humilitat. Ningú no vessaria sarcasme damunt d'una assenyada rectificació. Tothom entendria les raons profundes del fracàs, perquè encara són molt fresques a la memòria de la gent. Un gest noble no el redimiria de decisions preses sota pressió, però n'atenuaria els resultats, i això tots ho sabríem agrair.